Pend: prop_34:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0840.
La documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva contempla un document segons el qual el Comitè Permanent Municipal prengué l’acord d’adjudicar a l’agrupació Col•lectiva de la Construcció de Barcelona l’execució de les obres del refugi antiaeri del passeig Fermin Galán ( actual passeig Lluís Companys). La quantitat assignada per dur a terme aquestes obres fou de 538.938’80 pessetes.
Es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0840, amb data de juliol del 1937, que estableixen la creació d’una construcció antiaèria del tipus “cel•lular“.
L’estructura defensiva es basa en dos construccions bessones subterrànies ubicades a la confluència del passeig Lluís Companys i el carrer del Comerç.
Cada nau subterrània comptava amb un passadís a partir del qual s’obrien 9 sales tranversals comunicades entre elles amb dos accessos cadascuna. Segons els plànols és molt probable que les estructures comptessin amb latrines i demés equipaments.