Descripció:

La intervenció al Passeig Circumval•lació / Estació de França va consistir en la realització de 4 rases a modus de sondeig. La rasa 1 es va plantejar en la meitat sud-oest de l’aparcament de la UPF, de forma paral•lela a les vies de tren de l’estació i va assolir una llargària total de 25 m. des de la vorera de l’edifici fins el jardinet de l’extrem sud-est del solar. Tenia una amplada d'entre 3 i 4 m. i va arribar a una profunditat que oscil•lava entre els 3 i 4 m., tot i que en algun punt es va rebaixar el terreny fins a uns 5,50 m. respecte del nivell de paviment actual.
La rasa 2 es va situar en la meitat nord-est de l’aparcament de la UPF, seguint la mateixa direcció que l’anterior, i va assolir una llargària total de 20 m., des del jardinet de l’extrem sud-est del solar fins passats uns 4 m. del jardinet situat al mig de l’aparcament. Feia una amplada d'entre 4,50 i 7 m. i una profunditat que oscil•lava entre els 3 i 4 m. tot i que en algun punt es va rebaixar el terreny fins a uns 5,50 m. respecte del nivell de paviment actual.
La rasa 3 es va situar en la meitat sud-oest del solar de RENFE i correspon a la continuació de la rasa 1, un cop salvat el jardinet i la valla que separen ambdós solars. Feia una amplada entre 3 i 4 m., per una llargària de 35 m. i una profunditat que oscil•lava entre els 3 i 4 m. al llarg de tota la rasa.
La darrera rasa, la núm. 4, es va obrir en la meitat nord-est del solar de RENFE, a continuació de la rasa 2 duta a terme a l’aparcament de la UPF. Es va iniciar a tocar de la valla que separa els dos solars, i va acabar a l’alçada del pont situat en l’extrem sud-est, deixant entremig un pas per a vehicles que no es va poder excavar. Feia una amplada d’entre 3 i 5 m., una llargada de 25 m. i una profunditat d’uns 3 m. al llarg de tota la rasa.
Arran de la intervenció es van localitzar parcialment dos murs que, segons l’alineació que presentaven i la tècnica constructiva utilitzada en el seu bastiment, es va apuntar que es tractava d’una mateixa estructura, de la qual en veiem només dos trams, un en cada rasa feta en l’aparcament de la UPF. Aquestes restes es van identificar amb el traçat parcialment conservat d’una de les estructures associades al recinte fortificat de la Ciutadella. A partir del seu parament i la ubicació i orientació que presentava el mur es va relacionar amb el tancament oest del passadís que, segons documentació d’època moderna, es lliurava al llenç de muralla del costat de mar i comunicava la Ciutadella amb la ciutat, donant sortida directa des de la fortalesa esmentada fins a un dels accessos principals de la ciutat, com era el Portal de Mar.
La planimetria dels segles XVII i XVIII, mostrava l’existència d’aquest passadís que, segons els plànols, estaria format per dos murs laterals i una coberta de la qual es desconeix la forma i les dimensions originals, amb un passadís interior per on hi podien circular diversos carruatges.
En aquesta intervenció només es va poder identificar un dels murs laterals, que presenta la cara vista i atalussada en el costat de ponent, per la qual cosa es va creure que es tractava del límit occidental de l’estructura.
D’aquest mateix moment semblarien correspondre les restes del mur localitzat a la rasa 2. El seu aparell constructiu era força diferent al que es va identificar com a part de la muralla borbònica i la seva ubicació no quedava reflectida en la documentació. Aquest no presentava ni les mateixes dimensions ni la solidesa de l’anterior, la qual cosa dificultà enormement la seva interpretació. No obstant es va apuntar que podria tractar-se d’un tram corresponent a un contrafort o baluard associat al llenç de muralla del segle XVIII.
Estratigràficament els murs estaven colgats i amortitzats per dos nivells diferenciats, un d’argiles primer i un de sorres força potent després. Es tractava d’un paquet uniforme de terres aportades, d’uns 4 m. de potència, dipositat directament sobre els murs enderrocats per tal d’aixecar el nivell del sòl i terraplenar tota aquesta àrea. Tots dos estrats van proporcionar material arqueològic datat dels segles XVIII i XIX. La cota d’arrasament de l’estructura defensiva descrita, era molt uniforme la qual cosa fa pensar que l’enderroc es va dur a terme de forma unitària, amb l’objectiu d’alliberar aquest sector de la ciutat de muralles i bastions, en el marc de la remodelació urbanística que experimentà el barri a la segona meitat del segle XIX, quan es construeix el Mercat del Born i el Parc de la Ciutadella.
Per sobre dels murs d’època moderna es van localitzar un seguit de parets corresponents a les fonamentacions d’un edifici contemporani a la construcció de l’Estació de França inaugurada en el marc de l’Exposició Universal de l’any 1929. Gràcies a plànols cedits per RENFE, s'identificaren aquestes estructures amb vies i fonamentacions d’un edifici de correus construït al costat de l’estació i des d’on es descarregaven les mercaderies que hi arribaven. Aquest edifici funcionava com a moll - magatzem i es recolzava a sobre de l’estructura defensiva sense destruir-la. Aquestes edificacions es van enderrocar a finals del segle XX, quan es va dur a terme la remodelació de l’edifici de l’Estació de França, que va adquirir aleshores l’aspecte actual. Un cop enderrocades part de les parets de formigó, es van aplanar i condicionar el sòl per utilitzar-lo com a zona d’aparcament i altres activitats.