Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 1163.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi antiaeri 1163 amb data de juliol del 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “cel•lular”.
Emplaçat al carrer de Wellington es localitzaria a les rodalies del mercat central del peix.
Tot i ser de tipus cel•lular, degut a que disposa d’una sala rectangular, a aquesta s’hi accedeix mitjançant tres passadissos comunicats entre ells per un quart corredor, tots ells de 1,30 m. d’amplada i 2,30 m. d’alçada. La sala està dividida en diferents cel•les d’entre 2,50 i 3 m. d’amplada i 5,50 m. de llargada, també comunicades per petites portes als murs que les separen.
Contaria amb tres entrades en forma d’escala que portarien als passadissos d’accés a la sala, situats un a cada extrem i el tercer al centre.
A banda, a l’interior de la sala s’hi trobaria una habitació amb els serveis, amb una àrea per a les dones i una altra per als homes.