Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
Aquesta intervenció arqueològica a la prolongació de l’avinguda Francesc Cambó i al carrer Gombau 5-7 va consistir en la realització de dues rases. La rasa 100 es va practicar per a la instal·lació d’un col·lector provisional d’aigües residuals a la prolongació de l’Avinguda Francesc Cambó-Porta Cambó.
La rasa excavada tenia 60 m. de longitud, 1 m. d’amplada i una fondària variable. Les obres es van iniciar a la cantonada amb el carrer Fonollar a una profunditat d’1 m. En el tram final, tocant amb el carrer d’en Giralt el Pellisser, el calat era de 2,20 m. L’excavació s’orientà sud-oest/nord-est i se situava paral·lela a la línia de la façana (entre 0,50 i 1 m. de distància) del nou edifici que havia de rebre el servei.
La rasa 2 es va efectuar per a la substitució dels claveguerons de la finca antiga del carrer Gombau, 5-7. Formava una L, de la qual el primer segment tenia 4,5 m. de longitud, 0,30 m. d’amplada i 0,40 m. de fondària. El següent segment tenia 10,40 m. de longitud, 0,40-0,50 m. d’amplada i 0,50 m. de fondària. El tram final, just a tocar la façana de l’immoble amb el carrer Gombau consistia en un rectangle de 1,20 x 0,60 m. i 0,60 m. de fondària. Tan sols la rasa 100 va proporcionar resultats arqueològics.
L’època romana i tardoromana era representada per les estructures funeràries. En concret, els quatre enterraments documentats, exemplificaven tres tipus d’enterrament, dos dels quals es troben àmpliament documentats en la zona; el tipus de tomba amb tegulae a doble vessant, amb el cos disposat sobre una base plana de tegules, un segon tipus d'enterraments amb fossa simple de planta ovalada, i per últim dos enterraments amb estructures construïdes amb diverses teules a una sola vessant. Els tres tipus de tomba no presentaven diferències cronològiques que permetessin establir un ordre diacrònic entre elles. La diferent orientació de les tombes es va relacionar amb qüestions de disponibilitat espacial o d’adaptació a la topografia de la zona.
Atribuïbles a un moment anterior al segle XVI es van documentat parets menors, pertanyents a la mateixa cronologia, que respondrien a la funcionalitat de compartimentar una sèrie d’espais. Aquestes estructures es dataren per la seva tècnica constructiva a base de pedres més o menys escairades i lligades amb morter de sorra ataronjada.
Finalment, la majoria d'estructures pertanyien a una forquilla temporal que anava del segle XVI al XVIII i consistien en un seguit de fonamentacions i clavegueres que van ser reutilitzades en moments posteriors per a construir els edificis del segle XIX.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
