Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1219
Adreces:
Carrer Comtes 1
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431134,00000 | UTM Y: 4581735,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Entre els anys 1971 i 1974 es van dur a terme successives intervencions per tal d’arranjar el paviment de l’aula basilical (interpretat en aquell temps com a basílica paleocristiana).
L'objectiu inicial de l'actuació era eliminar els rebliments de ciment pòrtland amb que s'havia segellat les estructures negatives que afectaven el paviment de l'aula, fet en opus signinum.
La zona intervinguda es corresponia amb la nau dreta de l’aula, a l’angle nord-oest, entre el tancament nord de l’edifici, l’intercolumni de separació de la nau central i el tancament est del baptisteri.
Dels 12 cobriments de ciment extrets només 6, xifrats amb nombres romans (I-VI), eren estructures negatives reals.
La neteja dels retalls III, IV i V permeteren descobrir una claveguera anterior al paviment de l’aula, inutilitzada per aquest.
El procés de buidat del retall I va permetre obtenir la datació del paviment i, a la vegada, de la decoració pictòrica dels murs de l’aula.
L'any 1970 va cedir una part del paviment d’aquesta zona donat que estava segellant un pou més antic, per la qual cosa es va haver de retallar un fragment del signinum original. Aquest va ser esmicolat per tal d’estudiar el seu contingut ceràmic, fet que portà a la identificació de ceràmica sigil•lada DSP i africana clara D amb una datació d’inicis del segle V.
Amb el buidat del pou es trobaren indicis de l’existència d’un paviment anterior que havia funcionat amb el pou a un nivell més alt que el signinum actual.
El buidat del pou durà, amb diverses aturades dels treballs, del gener del 1970 al maig de 1974, quan s’arribà al fons, i foren identificats diversos fragments de ceràmica T. S. Lucente (s. IV) i diverses monedes que permeteren datar l’amortització del pou i la destrucció del paviment precedent cap a finals del s. IV.
Finalment, per sobre tots aquests negatius es col•locà una reixa reticulada, a nivell de paviment, i les vores foren reomplertes amb opus signinum de nova fabricació d’una coloració lleugerament més clara per tal de distingir l’obra nova de l’antiga.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Aula

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Desconeguda

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Claveguera

Cronologia inicial:
Desconeguda
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Desconeguda
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Consolidat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
Gener del 1970 - maig del 1974
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
F. P. Verrié, A. M. Adroer, J. Sol, I. Rodà.<br />
Motivació:
Adequació paviment aula episcopal
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • BARRAL ALTET, X., 1978. Mosaïques et médiévales de la Regio Laietana (Barcelona et ses environs), Institut de Arqueologia i Prehistòria de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. (dir.), 2001. De Barcino a Barcinona. Les restes arqueològiques de la Plaça del Rei de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "La topografia cristiana del quadrant nord-est de Barcino: el conjunt episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 155-158.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nouvelles données sur le baptistère de Barcelone", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 771-820.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nuovi dati sui battisteri di Barcellona", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 723-772.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; NICOLAU, A., 1998. "El projecte de remodelació del subsòl del Museu d’Història de Barcelona: resultats de les darreres intervencions arqueològiques: una església dels segles VI-VII al subsòl de la Plaça del Rei", Tribuna d’arqueologia 1997-1998, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 125-144.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; NICOLAU, A., 1999. "Topografia dels espais de poder a l’època carolíngia. El conjunt episcopal i la residència comtal", Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i XI), Barcelona, pp. 100-106.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; REVILLA, E., 2009. "Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MUHBA, Barcelona, pp. 171-183.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 1999. "El conjunt episcopal de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 179-183.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Cristianismo y espacio urbano en la antigüedad tardía. El ejemplo de Barcino", Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno, Ayuntamiento de Valencia, pp. 219-225.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "El primer Grupo Episcopal de Barcelona", Sedes Regiae (400-800), Barcelona, pp. 467-490.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Nouveau regard sur le Groupe Episcopal de Barcelone", Seminari di Archeologia Cristiana. 2003-2004. Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana. Rivista di archeologia cristiana, anno LXXX, Roma, pp. 137-158.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Nuevas intervenciones arqueológicas en el Museo de Historia de la Ciudad: una iglesia de época visigótica en el grupo episcopal de Barcelona", V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica (Cartagena, 16-19 d’abril 1998), pp. 135-144.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Arqueología y arquitectura de los siglos VI y VII en Barcelona: la reforma y monumentalización del grupo episcopal", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo, Alcalá de Henares, pp. 135-160.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • GODOY, C., 1998. "El complejo episcopal de Barcino. Cuestiones sobre la función e identificación de los edificios", Madrider Mitteilungen 39, pp. 311-322.
  • GODOY, C.; GURT, J. M., 1998. "Un itinerario de peregrinaje para el culto martirial y veneración del agua bautismal en el complejo episcopal de Barcino", Madrider Mitteilungen 39, pp. 323-335.
  • GONZÁLEZ, R.; NICOLAU, A., 1995. "Arqueología urbana en Barcelona. Reapertura del subsuelo arqueológico de la Plaza de Sant Iu y de la calle de los Condes", Revista de Arqueología, 171, juliol, pp. 36-45.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; MAR, R., (1993-1994). Restitución arquitectónica y volumétrica del Baptisterio paleocristiano de Barcelona, Servei d’Arqueologia de la Ciutat, Seminario de Arquitectura y Arqueología del Master de Restauración de Monumentos de Arquitectura e Ingeniería Civil, Universidad Politécnica de Barcelona, Barcelona.
  • JÁRREGA, R., 2005. "Los contextos cerámicos tardoantiguos del Grupo Episcopal de Barcino", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo (2000), Alcalá de Henares, pp. 231-251.
  • VERRIÉ, F. P., 1967. "Las pinturas de la basílica paleocristiana de Barcelona. Resumen de la excavación IV-V", Excavaciones de la basílica paleocristiana de Barcelona. Actas 1ª Reunión nacional paleocristiana, Bol. Sancho el Sabio, Tomo X, Vitoria, pp. 21-36.
  • VERRIÉ, F. P., 1972. "Le baptistère de Barcelone", Actas del VIII Congreso Internacional de Arqueología Cristiana 1969, Barcelona, pp. 604-609.
  • VERRIÉ, F. P.; SOL, J.; ADROER, A. M.; PALOL, P., 1967. "Excavaciones en la basílica paleocristiana de Barcelona", Actas de I Reunión nacional de arqueología paleocristiana, Vitòria, pp. 43-82.
  • VERRIÉ, F.P., SOL, J.; ADROER, A.; RODÀ, I., 1973. "Actividades arqueológicas del Museu de Historia de la Ciudad en los últimos cinco años", XII Congreso Nacional de Arqueología (Jaén, 1971), Zaragoza, pp. 769-788.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O. , 1978. “Notes d’arqueologia romana a Barcino: una imitació de la forma 1/3 de sigillata lucente de abricació local”, Fonaments 1, Curial, Barcelona, pp. 6-8.
  • CAMPO, M.; GRANADOS GARCÍA, J. O. , 1978. “Aproximación a la circulación monetaria de Barcino”, Numisma, Sociedad Ibero-americana de Estudios Numismáticos, Madrid, pp. 221-240.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; NICOLAU, A., 2000. "La revalorización del patrimonio arqueológico de barcelona: El museo de historia de la ciudad" I congreso Internacional sobre Musealización de Yacimientos Arqueológicos, Ciudad Arqueologia y Desarrollo, Alcalá de Henares, pp. 151-164.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2001. "Un museo de yacimiento bajo la plaza del Rei de Barcelona". Gestionando el cambio, el museo frente a los retos económicos y sociales, Actas de la conferencia general del ICMAH, Barcelona, pp. 87-90.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • ADROER, A. M., 1967. "Estudio de la ceràmica terra sigillata hallada al excavar la basílica paleocristiana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 153-173.
  • AINAUD, J., 1964. "Les fonts baptismals a la catedral romànica de Barcelona", Analecta sacra tarraconensia, 37, pp. 357-359.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona