Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
12191
Adreces:
Carrer Comtes 1
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431137,00000 | UTM Y: 4581739,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

El 1968 s’efectuà una nova intervenció al subsòl de la catedral de Barcelona continuant l’estudi i documentació de la piscina baptisterial descoberta l’any anterior durant la intervenció 016/1967.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Baptisteri

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Aula

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Consolidat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
1968
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
A. M. Adroer - MHC
Motivació:
Cerca de la basílica paleocristiana
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • ADROER, A. M., 1967. "Estudio de la ceràmica terra sigillata hallada al excavar la basílica paleocristiana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 153-173.
  • AINAUD, J., 1964. "Les fonts baptismals a la catedral romànica de Barcelona", Analecta sacra tarraconensia, 37, pp. 357-359.
  • BARRAL ALTET, X., 1978. Mosaïques et médiévales de la Regio Laietana (Barcelona et ses environs), Institut de Arqueologia i Prehistòria de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2001. "Un museo de yacimiento bajo la plaza del Rei de Barcelona". Gestionando el cambio, el museo frente a los retos económicos y sociales, Actas de la conferencia general del ICMAH, Barcelona, pp. 87-90.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "La topografia cristiana del quadrant nord-est de Barcino: el conjunt episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 155-158.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "Las producciones locales e importaciones de ceràmica común del yacimiento de la Plaza del Rei de Barcelona, entre la época visigoda y el período islámico. Siglos VI-VIII", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 68-89.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. (dir.), 2001. De Barcino a Barcinona. Les restes arqueològiques de la Plaça del Rei de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; NICOLAU, A., 2000. "La revalorización del patrimonio arqueológico de barcelona: El museo de historia de la ciudad" I congreso Internacional sobre Musealización de Yacimientos Arqueológicos, Ciudad Arqueologia y Desarrollo, Alcalá de Henares, pp. 151-164.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nouvelles données sur le baptistère de Barcelone", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 771-820.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nuovi dati sui battisteri di Barcellona", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 723-772.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; NICOLAU, A., 1999. "Topografia dels espais de poder a l’època carolíngia. El conjunt episcopal i la residència comtal", Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i XI), Barcelona, pp. 100-106.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; REVILLA, E., 2009. "Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MUHBA, Barcelona, pp. 171-183.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 1999. "El conjunt episcopal de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 179-183.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Cristianismo y espacio urbano en la antigüedad tardía. El ejemplo de Barcino", Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno, Ayuntamiento de Valencia, pp. 219-225.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "El primer Grupo Episcopal de Barcelona", Sedes Regiae (400-800), Barcelona, pp. 467-490.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Nouveau regard sur le Groupe Episcopal de Barcelone", Seminari di Archeologia Cristiana. 2003-2004. Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana. Rivista di archeologia cristiana, anno LXXX, Roma, pp. 137-158.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Nuevas intervenciones arqueológicas en el Museo de Historia de la Ciudad: una iglesia de época visigótica en el grupo episcopal de Barcelona", V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica (Cartagena, 16-19 d’abril 1998), pp. 135-144.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Arqueología y arquitectura de los siglos VI y VII en Barcelona: la reforma y monumentalización del grupo episcopal", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo, Alcalá de Henares, pp. 135-160.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • GODOY, C., 1998. "El complejo episcopal de Barcino. Cuestiones sobre la función e identificación de los edificios", Madrider Mitteilungen 39, pp. 311-322.
  • GODOY, C.; GURT, J. M., 1998. "Un itinerario de peregrinaje para el culto martirial y veneración del agua bautismal en el complejo episcopal de Barcino", Madrider Mitteilungen 39, pp. 323-335.
  • GONZÁLEZ, R.; NICOLAU, A., 1995. "Arqueología urbana en Barcelona. Reapertura del subsuelo arqueológico de la Plaza de Sant Iu y de la calle de los Condes", Revista de Arqueología, 171, juliol, pp. 36-45.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; MAR, R., (1993-1994). Restitución arquitectónica y volumétrica del Baptisterio paleocristiano de Barcelona, Servei d’Arqueologia de la Ciutat, Seminario de Arquitectura y Arqueología del Master de Restauración de Monumentos de Arquitectura e Ingeniería Civil, Universidad Politécnica de Barcelona, Barcelona.
  • JÁRREGA, R., 2005. "Los contextos cerámicos tardoantiguos del Grupo Episcopal de Barcino", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo (2000), Alcalá de Henares, pp. 231-251.
  • VERRIÉ, F. P., 1967. "Las pinturas de la basílica paleocristiana de Barcelona. Resumen de la excavación IV-V", Excavaciones de la basílica paleocristiana de Barcelona. Actas 1ª Reunión nacional paleocristiana, Bol. Sancho el Sabio, Tomo X, Vitoria, pp. 21-36.
  • VERRIÉ, F. P., 1972. "Le baptistère de Barcelone", Actas del VIII Congreso Internacional de Arqueología Cristiana 1969, Barcelona, pp. 604-609.
  • VERRIÉ, F. P.; SOL, J.; ADROER, A. M.; PALOL, P., 1967. "Excavaciones en la basílica paleocristiana de Barcelona", Actas de I Reunión nacional de arqueología paleocristiana, Vitòria, pp. 43-82.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona