Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Avinyó 15

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
13
Codi d'illa:
1216
Adreces:
Carrer Avinyó 15
Carrer Pou Dolç 4
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431182,00000 | UTM Y: 4581416,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica a l’edifici del carrer Avinyó 15 i Pou Dolç 4 es va organitzar en funció de les tasques a realitzar en la rehabilitació de l’edifici. D’aquesta manera la intervenció va començar amb un sondeig per al fossar de l’ascensor a la planta baixa de la finca situada al carrer d’Avinyó 15, a la vegada que es documentava un tram de paret de la muralla romana, que feia uns 3,10 m. d’ample per 4,80 m. d’alçada. Es va continuar amb una intervenció a la planta baixa de la finca del carrer del Pou Dolç núm. 4, la qual va comportar posteriorment el desmuntatge de les estructures modernes i medievals.
La col•locació d’una sabata de fonamentació entre la planta baixa de la finca del carrer Avinyó i els soterranis de la finca del carrer del Pou Dolç va motivar una nova fase. La intervenció va continuar amb el rebaix i adequació de certes zones per a facilitar l’accés de les màquines al solar. Per últim es va procedir a l’excavació dels subsòl de l’edifici núm. 4 del carrer Pou Dolç.
Els resultats es van englobar en diverses fases cronològiques.
Així, dins de la fase d’ocupació romana es van documentar les restes de la línia defensiva tardoromana, la zona de l’intervallum i les restes d'una domus.
Pel que fa a la línia defensiva es van documentar tres fases d’ocupació. La darrera fase seria la que corresponia a l’estructura de la torre, mentre que les dues més antigues corresponien a dues fases d’ocupació anteriors a la construcció de la línia defensiva i que es van poder documentar a l’interior del perímetre de la torre.
La primera fase estava representada per les restes detectades d’un pany de muralla elaborada amb carreus de pedra de grans dimensions, que ha perdurat fins a l’actualitat gràcies a trobar-se reabsorbida en la construcció moderna de la finca. Per les característiques de la construcció en opus quadratum, es va identificar com un tram pertanyent a la segona fase d’emmurallament de la ciutat romana, d’època tardoromana. D’altra banda, es va localitzar una de les torres de defensa. Les restes, bastides a partir d’un encofrat d’opus caementicium, ens mostraven la fonamentació d’una de les torres quadrangulars de la muralla tardoromana.
La segona fase estava representada per una sèrie de nivells de matriu argilosa amb materials ceràmics que ens proporcionaven una datació entorn al S.III. La seva interpretació va resultar dificultosa, i a manca de més registre s’ha vingut a determinar com a un terraplenament anterior a la construcció de la línia defensiva.
La tercera fase era la que corresponia a nivells, que pels materials recuperats es van datar entre els segles I / II dC. Entre els elements que definien aquesta fase cal esmentar la documentació d’una acumulació de pedres que es va identificar com a una darrera filada d’un mur i les restes d’un possible nivell d’ús. Ambdós elements es trobaven alterats per la construcció de la torre romana.
La zona de l’intervallum : durant la intervenció es va poder excavar un tram d'aquest, que com ja s’havia documentat en altres punts de la ciutat, tenia una amplada d’uns 7 metres. A banda del nivell d’amortització de la zona, es van poder identificar tres nivells d’ocupació amb característiques funcionals de l’espai diverses, tots amb materials que indicaven una cronologia entre els segles IV i V dC. En aquesta fase d’amortització es van ubicar les caigudes de pintures i l’acumulació de tovots de les parets de la domus. La segona fase documentada era la que aglutinava tots els elements relacionats amb la zona de producció de la domus. Es van localitzar dues estructures, presumiblement de combustió, elaborades amb argila i molt erosionades. El conjunt es va completar amb la localització d’un bloc de pedra de forma quadrangular amb perforació central que es va interpretar com les restes d’algun estri relacionat amb la producció i una “pica” de pedra. Aquesta fase es va datar entre finals del segle III i segle IV . Respecte a la funcionalitat de les estructures industrials es vincularen a algun procés en el que seria necessàries estructures de combustió, i donada la manca d’escòries de qualsevol tipus, es parla d’una zona de cuina o elaboració de pa.
La segona fase de funcionament de l’intervallum es va definir amb el nivell de circulació que cobria tant una claveguera com un mur fundacional. Els materials recuperats va donar una cronologia entre la 1ª meitat del segle II i inicis del segle III.
La darrera fase documentada correspon a la dels murs que definien una tercera habitació de la domus i el basament d’una estructura de porxo. Cal esmentar que en aquesta fase es trobava en ple funcionament l’estructura de la claveguera construïda amb tegula i que des de l’habitació 2 avança, en direcció a la muralla, possiblement a una canalització general. Els materials recuperats donaven una cronologia entorn al segle I i inicis del segle II.
Per a l’evolució de la domus es va establir com a mínim tres fases a banda dels nivells d’amortització de les estructures. La primera fase que es va documentar era la relacionada amb els nivells d’amortització de la domus, amb diferències entre els nivells d’amortització que corresponien a les habitacions 1 i 2, amb una cronologia entre finals del segle III i IV, i l’habitació 3, amb uns nivells d’amortització datats entre mitjan segle IV i mitjan segle V. La segona fase es va datar a inicis del segle III i correspon a la darrera fase constructiva de la domus. En aquest moment es documenten les tres habitacions. A l’habitació 1 es va ampliar el paviment d’opus sectil•le amb elements de marbre reaprofitats per tal d’allargar el nivell de circulació fins a l’envà. A l’habitació 2 es va trobar un nou paviment de mosaic policrom molt alterat per les reformes de l’edifici modern. A l’habitació 3 no es van detectar reformes de cap tipus. Una segona fase es va datar entre finals del segle I i mitjan segle II. En aquest moments es documenta una línia de façana amb restes d’opus africanum i dues reconstruccions; una elaborada amb opus vittatum i una altra amb tapial. A l’interior de la domus es van documentar dos àmbits clarament separats per un mur. Aquest, relacionat amb la segona fase del mur de façana, separava l’habitació 3 d’un àmbit més diàfan format per les habitacions 1 i 2 que en aquests moments no presentaven (o no es va conservar) cap separació física. A l’habitació 1 es va documentar el paviment d’opus sectile de línies itàliques complementat amb un paviment de mosaic bicrom en forma d’escaquer, mentre que a l’habitació 2 es conservava el paviment original.
En el procés d’excavació es van poder documentar dos blocs de pedra de mida mitjana i un fragment de columna. Aquests es trobaven emprats com a basament de l’envà, però degut a que no s’adossaven al paviment de mosaic, es va contemplar la possibilitat de que es tractaria d’elements de separació de les dues habitacions. Aquesta, seria una divisió no massissa que presumiblement permetria la circulació, per aquest costat, entre els dos àmbits. Respecte a l’habitació 3, aquesta va canviar substancialment de planta i quedava delimitada entre el mur de façana, del que en aquest moment s’havia fet un recreixement amb la tècnica de tapial. La decoració de l’interior de la domus amb pintures es va ubicar cronològicament en aquest moment.
La darrera fase documentada es va datar entorn al segle I dC. En aquest moment, es tractaria d’un edifici delimitat per una façana bastida amb la tècnica d'opus africanum juntament amb un parament d’opus incertum a la que se li afegiria una estructura porxada que cobriria la zona de l’intervallum. D’altra banda, a l’interior, l’habitació 1 i 2 es trobarien unides, o bé separades amb algun element diàfan, com seria la utilització de diferents paviments, doncs a l’habitació 1 es va documentar les restes d’un opus signinum, possible paviment d’aquesta fase. En canvi l’habitació 3 es veuria delimitada per un mur i possiblement ocuparia part de l’intervallum. Respecte a l’habitació 2, aquesta presenta un paviment d’opus tessellatum. Per sota el paviment de l’habitació 1 i de la 3 es van poder dur a terme dos sondejos que van permetre documentar nivells arqueològics datats al segle I, pel que podria ser probable que aquesta domus encara conservés elements estructurals per sota dels nivells de paviment.
La segona gran fase cronològica es situava dins de l’època tardoromana entre els segles V-VI, documentada a partir d’estrats de color ataronjat, amb nòduls de calç, carbons i gran quantitat de material ceràmic. En aquests nivells, es van identificar, de forma clara, estructures en forma de retalls reblerts amb un sediment gris molt característic i que es va interpretar com una zona de sitges possiblement vinculades a una zona d’hàbitat.
Per sota d’aquests nivells, va aparèixer un estrat en el qual coincideixen varis factors importants. En primer lloc, es tractava d’un paquet d’argiles de color marró clar que es va documentar en extensió a tot el jaciment i de potència desigual. En segon lloc, era el nivell on els murs riostra de més alçada es sustentaven, el que significa que en aquest nivell, per primera vegada, es va poder alliberar pràcticament tot l’espai de la intervenció d’estructures modernes, obtenint una unificació dels sectors. En tercer lloc, representa una separació gairebé física entre els nivells anteriors, gairebé sense estructures, i les estructures domèstiques romanes. D’altra banda, es van poder identificar bossades reblertes de fragments de paviment d’opus signinum, acumulacions de tovots i acumulacions de fragments de pintura mural.
La fase 3 s’ubica cronològicament dins del segles IX-XI. Es trobava representada per un paquet cronològicament homogeni, on no es van poder diferenciar seqüències estratigràfiques i el material recuperat (fragments de sitres i ceràmiques espatulades) no guardava diferències. No es van documentar estructures relacionades amb aquests nivells a banda d’un retall afectat per estructures modernes, el qual no aportà informació gaire important. Aquest nivell es va identificar com un possible terraplenament del sector.
La fase 4, dins del segles XIV-XVI, estava representada per les restes d’un pou, d’una possible fonamentació i de dos murs. Degut a que totes aquestes estructures quedaven molt afectades pels murs riosta, no es va poder donar una interpretació satisfactòria d’aquestes, a excepció de l’estructura del pou que es va vincular a les edificacions que depenien del Palau Reial Menor. Les cronologies d’aquestes estructures es van donar en base a llurs tipus de fàbrica, mentre que els estrats de l’amortització del pou donaven una cronologia del segle XVII.
La darrera fase, dins dels segles XIX-XX corresponia a la fonamentació de l’edifici del carrer del Pou Dolç 4, concretament amb els murs riosta de pedra i morter de calç i les estructures de clavegueram de la finca. Cal fer esment que segons registres notarials, la finca va ser reconstruïda totalment a mitjans del segle XIX sobre les edificacions medievals, de les quals, no es van documentar restes. Respecte al subsòl de l’edifici del carrer d’Avinyó 15, també es va poder documentar restes d’ocupació moderna fruit de remodelacions de l’estructura a mitjans de la dècada del 1960. Aquestes es presenten en forma de repavimentacions i sistemes de clavegueram.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Domus

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
03-06-1931
Núm. BOE:
04-06-1931
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Muralles romanes.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
26 de juny del 2003 - 25 de juny del 2004
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Adriana Vilardell Fernández - ATICS SL
Motivació:
Rehabilitació i condicionament de l’edifici antiga seu del Departament d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • MIRÓ ALAIX, C., 2005. "Balanç de l’activitat arqueològica a la ciutat (setembre 2003 - desembre 2004)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 135-149.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona