Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1219
Adreces:
Carrer Comtes 1
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431143,00000 | UTM Y: 4581741,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

El febrer de 1964 es dugué a terme una intervenció arqueològica destinada a continuar la documentació de vestigis, que s’havien relacionat amb la basílica paleocristiana, efectuats per Agustí Duran i Sanpere el 1944.
Les obres efectuades al carrer dels Comtes es basaren en la perforació de la fonamentació de l’actual catedral sota la nau de l’Evangeli (punt on es detingué l’actuació de 1944).
Arran de la intervenció es comprovà com el paviment documentat en l’anterior actuació continuava, fet que confirmava que les naus és prolongaven sota l’actual catedral.
A més es trobaren dues bases de columna de les mateixes característiques que les trobades l’any 1944 i, darrera l’ultima columna un mur estucat amb pintures de composició geomètrica de color negre, vermell i siena.
Junt a les pintures aparegueren dos blocs de pedra, potser uns graons, que resultaren ser dos làpides –probablement del segle II- reaprofitades. Una era dedicada a Lucreci Àvit, l’altre a Luci Porci. Tota aquesta zona es corresponia amb el subsòl de la capella de sant Bernardí.
L’octubre del mateix any es va reprendre les obres les obres sota la nau de l’Evangeli i al subsòl de la capella de Sant Marc – al nord de l’anterior-, comprovant que el paviment continuava també en aquest punt amb dos bases de columna més.
Es documentà, a més, un mur de carreuons de forma semicircular al qual se li atorgà una cronologia romànica.
Aquest edifici de tres naus, que havia estat considerat tradicionalment com la basílica paleocristiana de Barcelona, fou reinterpretat per part dels arqueòlegs Charles Bonnet i Julia Beltrán de Heredia com a aula episcopal.
Actualment la basílica s’ubica, de manera hipotètica, sota la catedral actual, amb la mateixa orientació.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Aula

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Consolidat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
Febrer - octubre del 1964
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
J. de C. Serra Ràfols / Pere de Palol
Motivació:
Cerca de la basílica paleocristiana
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • ADROER, A. M., 1967. "Estudio de la ceràmica terra sigillata hallada al excavar la basílica paleocristiana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 153-173.
  • BARRAL ALTET, X., 1978. Mosaïques et médiévales de la Regio Laietana (Barcelona et ses environs), Institut de Arqueologia i Prehistòria de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. (dir.), 2001. De Barcino a Barcinona. Les restes arqueològiques de la Plaça del Rei de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "La topografia cristiana del quadrant nord-est de Barcino: el conjunt episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 155-158.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nouvelles données sur le baptistère de Barcelone", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 771-820.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nuovi dati sui battisteri di Barcellona", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 723-772.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; NICOLAU, A., 1998. "El projecte de remodelació del subsòl del Museu d’Història de Barcelona: resultats de les darreres intervencions arqueològiques: una església dels segles VI-VII al subsòl de la Plaça del Rei", Tribuna d’arqueologia 1997-1998, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 125-144.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; NICOLAU, A., 1999. "Topografia dels espais de poder a l’època carolíngia. El conjunt episcopal i la residència comtal", Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i XI), Barcelona, pp. 100-106.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; REVILLA, E., 2009. "Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MUHBA, Barcelona, pp. 171-183.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 1999. "El conjunt episcopal de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 179-183.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Cristianismo y espacio urbano en la antigüedad tardía. El ejemplo de Barcino", Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno, Ayuntamiento de Valencia, pp. 219-225.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "El primer Grupo Episcopal de Barcelona", Sedes Regiae (400-800), Barcelona, pp. 467-490.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Nouveau regard sur le Groupe Episcopal de Barcelone", Seminari di Archeologia Cristiana. 2003-2004. Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana. Rivista di archeologia cristiana, anno LXXX, Roma, pp. 137-158.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Nuevas intervenciones arqueológicas en el Museo de Historia de la Ciudad: una iglesia de época visigótica en el grupo episcopal de Barcelona", V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica (Cartagena, 16-19 d’abril 1998), pp. 135-144.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Arqueología y arquitectura de los siglos VI y VII en Barcelona: la reforma y monumentalización del grupo episcopal", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo, Alcalá de Henares, pp. 135-160.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • GODOY, C., 1998. "El complejo episcopal de Barcino. Cuestiones sobre la función e identificación de los edificios", Madrider Mitteilungen 39, pp. 311-322.
  • GODOY, C.; GURT, J. M., 1998. "Un itinerario de peregrinaje para el culto martirial y veneración del agua bautismal en el complejo episcopal de Barcino", Madrider Mitteilungen 39, pp. 323-335.
  • GONZÁLEZ, R.; NICOLAU, A., 1995. "Arqueología urbana en Barcelona. Reapertura del subsuelo arqueológico de la Plaza de Sant Iu y de la calle de los Condes", Revista de Arqueología, 171, juliol, pp. 36-45.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; MAR, R., (1993-1994). Restitución arquitectónica y volumétrica del Baptisterio paleocristiano de Barcelona, Servei d’Arqueologia de la Ciutat, Seminario de Arquitectura y Arqueología del Master de Restauración de Monumentos de Arquitectura e Ingeniería Civil, Universidad Politécnica de Barcelona, Barcelona.
  • JÁRREGA, R., 2005. "Los contextos cerámicos tardoantiguos del Grupo Episcopal de Barcino", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo (2000), Alcalá de Henares, pp. 231-251.
  • VERRIÉ, F. P., 1967. "Las pinturas de la basílica paleocristiana de Barcelona. Resumen de la excavación IV-V", Excavaciones de la basílica paleocristiana de Barcelona. Actas 1ª Reunión nacional paleocristiana, Bol. Sancho el Sabio, Tomo X, Vitoria, pp. 21-36.
  • VERRIÉ, F. P., 1972. "Le baptistère de Barcelone", Actas del VIII Congreso Internacional de Arqueología Cristiana 1969, Barcelona, pp. 604-609.
  • VERRIÉ, F. P.; SOL, J.; ADROER, A. M.; PALOL, P., 1967. "Excavaciones en la basílica paleocristiana de Barcelona", Actas de I Reunión nacional de arqueología paleocristiana, Vitòria, pp. 43-82.
  • GARRUT, J. M. , 1964.“Notas para la Crónica del Museo”, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, núm. 6, Ajuntament de Barcelona – Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 123-132.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; NICOLAU, A., 2000. "La revalorización del patrimonio arqueológico de barcelona: El museo de historia de la ciudad" I congreso Internacional sobre Musealización de Yacimientos Arqueológicos, Ciudad Arqueologia y Desarrollo, Alcalá de Henares, pp. 151-164.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2001. "Un museo de yacimiento bajo la plaza del Rei de Barcelona". Gestionando el cambio, el museo frente a los retos económicos y sociales, Actas de la conferencia general del ICMAH, Barcelona, pp. 87-90.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona