Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0434.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols, apunts topogràfics i una petita memòria del projecte del refugi 0434, amb data de desembre del 1936, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
La quantitat assignada per dur a terme les obres de construcció fou de 47.386’30 pessetes.
Segons el projecte, el refugi havia de discórrer pel subsòl del carrer Taquígraf Garriga entre el núm. 69 i la confluència amb el carrer Constança, és a dir, una galeria de 94 m. de llarg.
El refugi havia de comptar amb dos accessos; el primer en un extrem del refugi, a la confluència dels carrers Taquígraf Garriga i Constança, davant el núm. 15 d’aquest últim. El segon a la confluència del carrer taquígraf Garriga amb el carrer Berguedà, davant el núm. 41 d’aquest últim.
Segons el projecte la galeria havia de tenir 1’80 m. d’ample per 3 m. d’alt. Sembla que l’estructura comptava amb un pou de ventilació