Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Plaça Sant Miquel

 

Situació geogràfica

Context:
Context
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
2
Codi d'illa:
1317
Adreces:
Carrer Font de Sant Miquel
Gegants, Carrer
Carrer Templers
Carrer Ciutat
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431255,00000 | UTM Y: 4581477,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Plaça Sant Miquel

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Aquesta intervenció es va iniciar l’any 1960 amb motiu d’una segona ampliació de l’edifici construït el 1928 per a l’ús de dependències municipals. Es tractava d’una superfície de 1500 m² amb una planta en forma de L i era el resultat de l’enderroc de diferents immobles de l’illa delimitada pels carrers dels Templers, dels Gegants, Ciutat i Font de Sant Miquel.
La intervenció es va realitzar en tres fases diferents. La primera va ocupar una superfície de 27 m. de llarg i entre 15 i 19 m. d’ample, en total una àrea de 460 m.² i es situava prop del carrer Font de Sant Miquel. Sembla ser que en aquesta fase es van assolir uns 3,5 m. de fondària, arribant pràcticament al tortorà. La segona fase va consistir en excavar una superfície de 20 m de llarg per 25 m d’ample, es a dir, una àrea total de 500 m², però en aquesta fase l’excavació es va aturar als nivells baix imperials, a excepció de la zona més propera a la confluència dels carrers Gegants i Templers, on es va arribar al subsòl. Per últim, durant la tercera fase no es va poder rebaixar l’estrat baix imperial de la segona fase i tampoc es va poder excavar els 540 m² que mancaven, ja que l’ajuntament va donar permís a la constructora per no aturar les obres, amb la qual cosa es va arrasar amb molts dels paviments (entre ells opus tessellatum) i diversos elements arquitectònics i sumptuaris. Tan sols es va poder recuperar alguns elements mobles, entre els quals destaquen una testa d’Agripina la Menor i un tors del déu Dionisus de marbre.
No obstant la intervenció va permetre documentar una seqüència cronocultural que anava des del segle XIX fins a època romana, concretament a l’alt Imperi. Així, d’aquest primera etapa cronològica es va documentar a l’àrea excavada durant la primera fase una sèrie de murs pertanyents a una o vàries domus que ocupaven l’illa configurada entre el decumanus i el decumani, que seguia l’alineació del carrer dels Gegants, i entre els cardine que seguien els carrers Font de Sant Miquel i Cervantes. Aquests paraments estaven separats uns 10 m. entre ells i conservaven uns alçats de fins a 90 cm, amb un gruix que oscil•lava entre els 45 i 50 cm. Les seves fonamentacions descansaven directament sobre el tortorà. Es van documentar diversos paviments d’opus tessellatum i opus signinum amb línies decoratives de tessel•les formant motius geomètrics simples. Per damunt d’aquests paviments es van documentar diversos estrats amb materials anteriors a la segona meitat del segle III. Alguns d’aquests estrats sembla que responia a una anivellació del terreny per tal de construir les estructures d’època baix imperial. Es va determinar a partir de les restes que hi haurien quatre domus de tamany mitjà per illa.
Durant la segona fase d’excavació aquest nivell alt imperial també es va poder documentar al límit del carrer Cervantes. Aquí es va arribar fins el subsòl geològic i per sota dels paviments baix imperials es van localitzar un parell de murs d’uns 50 cm de gruix per 1 m. d’alçada. Aquest murs, paral•lels entre si amb un espai interior de 3 m., coincidien amb la posterior línia de façana d’època baix imperial.
El segon moment cronològic documentat es situaria en època baix imperial i tardorromana. En total es van identificar dues domus separades per un carreró. D’aquestes l'única façana documentada va ser la dels carrer dels Templers, el qual es corresponia amb un antic cardo minor. Així, va aparèixer un únic vial que presentava un accés pel costat de l’actual carrer Cervantes, que transcorreria paral•lel al decumanus. Aquest quedava tallat per les edificacions que tenien la línia de façana en l’antic vial d’època tardorromana i que seguia la direcció del carrer de la Font de Sant Miquel. L’amplada d’aquest vial era de 3,40 m i en els darrers 12 m es reduïa a 3 m. En el seu recorregut es van poder identificar un total de 4 edificacions:
-En la primera edificació es va documentar 3 estances diferents amb una de central que presentava un dipòsit revestit d’opus signinum i amb un desguàs connectat a una claveguera de tègules, el qual anava en direcció al vial antic que resseguia el traçat del carrer Cervantes. Aquesta dependència presentava una amplada de 3,75 m. i no es va arribar a documentar la totalitat de la seva llargada, que aniria més enllà dels 5 m. excavats sense trobar el parament que la tanqués. El paviment d’aquesta dependència (d’opus signinum) es trobava a uns 60 cm per damunt de les altres estàncies annexades. Aquest desnivell s’havia salvat amb la construcció d’uns esglaons. Els paraments d’aquesta primera edificació eren d’opus incertum i presentaven una alçada entre els 90 i 125 cm. amb un gruix de 45-50 cm. Els estrats interiors excavats tenien una potència de 1,05 m. i es van recuperar diversos materials de cronologia baix imperial i tardorromana

- la segona edificació es situava pel centre esquerra del passatge, en direcció cap el carrer Cervantes. Presentava uns 12 m de façana construïda amb opus incertum i els paraments conservaven una alçada de 90 cm i un gruix de 48 – 50 cm. En aquesta façana es va documentar obertura de 2,10 m d’amplada. L’espai intern era de 7,5 m. d’amplada per 4,2 m de llarg i estava compartimentat en un altre àmbit al costat de ponent que mesurava 3,5 m d’ample per 4,2 m. de llarg. A aquest àmbit s’hi accedia per una porta de 2 m. d’ample desplaçada cap el costat de la façana, la qual en aquest costat no presentava cap muntant, mentre que en el costat oposat aquell estava conformat per una base i tambor de columna. Es van excavar un total de dos nivells d’amortització a l’interior de les dependències amb cronologia baix imperial i tardorromana amb algunes intrusions medievals. A continuació d’aquest edifici, al costat esquerra, es va documentar un espai obert de 10 m. d’amplada que marcava el límit d’excavació de la primera fase.
-La tercera edificació es va localitzar al costat dret del passatge, amb una façana de 11,5 m de llarg sense accés pel vial que es va localitzar, per aquest motiu es va considerar que formaria part d’un edifici amb façana al cardine que seguia la direcció del carrer Font de Sant Miquel. Al seu interior es van documentar un mínim de 4 àmbits de dimensions desiguals, dels quals un es situava a la part central. Els paraments conservats arribaven fins a 1 i 1,5 m. d’alçada i totes les dependències presentaven un paviment d’opus signinum de 10 cm de gruix. En aquí, l’estratigrafia interior va proporcionar un estrat d’amortització amb material arqueològic d’un ampli espectre cronològic, que es va interpretar com el resultat d’aportacions d’un altre indret de la ciutat.
-La quart edificació s’adossava a l’anterior i s’accedia des del passatge per una porta de 1,7 m. d’ample i presentava una façana de 9 m. de llarg. Aquesta construcció estava definida per un pati o vestíbul empedrat des del qual s’accedia a tres àmbits de dimensions diferents. El vestíbul presentava un paviment de lloses irregulars molt erosionades, mentre que en els altres tres àmbits el paviment era d’opus signinum.
A la segona fase d’excavació, aquesta seqüència baix imperial i tardorromana estava definida per un edifici d’uns 11 m. de llarg de façana que es presentava parcialment porticat i amb uns paraments a base de muntants de grans carreus amb opus incertum entre pilar i pilar. Al mateix costat,i després d’un espai lliure es va localitzar una altre espai edificat de 3,8 x 6 m. amb accés des del cardine que seguia la direcció del carrer Cervantes. Aquest espai presentava una sèrie de compartimentacions que es van identificar com a possibles tarbernae. Aquestes estaven pavimentades amb opus signinum. Al costat dret del vial d’accés es va documentar un altre edifici de 7 x 17 m. amb una sola obertura d’accés i quatre compartiments petits l’interior que haurien funcionat com a magatzems d’algun producte. Adossat a aquest edifici i fent cantonada amb el cardine, es va documentar un altre edifici de 11 m. de façana al passatge i 18 m. també de façana al cardine. Per les característiques de la compartimentació interior es va considerar que es tractava d’un edifici de caire industrial.
Per últim cal assenyalar, per un costat, que els paraments de separació dels edificis estaven construïts amb grans carreus (entre 45 i 50 cm de costat i 70 i 120 d’alçada) col•locats equidistantment entre els 2,5 i 4 m. i s’omplia els espais entre ells amb un opus incertum encofrat entre les dues cares. Per altre costat, la pavimentació del vial era de terres argiloses compactades amb sorra i graveta, amb un gruix que hauria anant augmentant a mida que es reparaven els desperfectes per l’ús.
La tercera fase cronològica s’ubicava en època medieval, concretament en els segles IX-XI. Estava representada per unes estructures muràries amb uns alçats que oscil•laven entre els 40 i 70 cm i uns gruixos de 40 a 90 cm. Aquest edifici es va localitzar proper al cos annex de l’edifici de l’Ajuntament, i configurava un espai determinat per quatre estances que ocupaven un front de 23 m de llargària a partir de la línea de façana del cardine que seguia l’alineació del carrer Font de Sant Miquel. Pel que feia a la seva amplada, tan sols es va documentar una extensió de 5 m., ja que la resta continuava per sota de l’edifici actual de l’Ajuntament. La tècnica constructiva utilitzada per la seva construcció es van diferenciar en dos tipus. Un estava definit per carreus mes o menys regulars de tamany mitjà (30 x 18 cm) i es va documentar en aquells murs que conformaven una possible torre quadrada d’uns 3 m. de costat a l’interior, i que estava ubicada a l’extrem oriental de l’edificació. La resta de dependències presentaven un aparell constructiu a base de pedres similars a còdols lligats amb abundant morter de calç sorrenc i pisarròs. Aquests eren col•locats formant files inclinades i les cantoneres estaven definides per lloses trencades. La resta de la superfície excavada no presentava cap element constructiu i sembla ser que hauria estat utilitzat com a hort o jardí. Tan sols durant la segona fase d’excavació es va documentar en aquesta zona dues estructures interpretades com a sitges, les quals estaven reomplertes de material arqueològic amb una datació dels segles IX-XI.
La quarta seqüència cronològica s’ubicava entre els segles XIII – XIV fins a finals del segle XVIII, inicis del segle XIX. Estava caracteritzada per diverses estructures constructives, com eren murs dels edificis enderrocats a mitjans del segle XX, la fonamentació dels quals havia tallat els paviments romans; fosses sèptiques o pous d’aigua; en alguns casos possibles sitges. També es van documentar diverses galeries subterrànies de funcionalitat desconeguda. Per damunt es va trobar els diversos paviments hidràulics dels blocs de pisos enderrocats entre els anys 1958-62.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1868

    Destrucció de l'església de Sant Miquel

    En 1868 es va portar a la pràctica la destrucció de l'església de Sant Miquel seguint el pla de reformes urbanístiques de la ciutat que implicava la construcció d'un nou cos de l'Ajuntament

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1892

    Trasllat del mosaic amb motius marins

    El 1892 es va traslladar al Museu Municipal de Belles Arts o 'Saló de Sant Joan' al costat del Parc de la Ciutadella el mosaic amb motius marins de cronologia romana que havia servit de paviment a l'església de Sant Miquel. El 1932 va ingresar definitivament al Museu Arqueològic de Barcelona.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Domus

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Domus

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Cardo

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
1960 -61 -62
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
Josep de Calassanç Serra i Rafols - MHCB
Motivació:
Construcció d'un edifici annex a l'Ajuntament
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • GRANADOS GARCÍA, J. O. [et al.]., 1993. "Plaça Sant Miquel", Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 104-105.
  • PALLARÉS, F., 1969. "Las excavaciones de la plaza San Miguel y la topografía romana de Barcino", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XIII; Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-42.
  • RAYA, M.; MIRÓ, B., 1991. "Excavació arqueològica a la plaça de Sant Miquel", Tribuna d’arqueologia 1989-1990, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 157-158.
  • RAYA, M.; MIRÓ, B., 1994. "Una domus augustea en la plaza de Sant Miquel de Barcelona", XIV Congreso Internacional de Arqueología Clásica: La ciudad en el mundo romano (1993), Tarragona, pp. 349-350.
  • GARRUT, J.M. , 1973. "Resumen de las campañas arqueològicas municipales XXVII, XXVIII, XXIX y XXX.", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad 15, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 137-143.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona