Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 1045.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven factures, plànols i apunts topogràfics del refugi 1045, amb data de febrer del 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
Mitjançant la documentació es pot saber que el pressupost per l’execució d’obres era de 98533’43 pessetes, i que es va haver de desplaçar una claveguera per tal de dur a terme les obres.
El refugi discorria pel carrer Ramon Albó i comptava amb dos accessos, un a cada extrem; a les confluències amb l’Avinguda Maragall i amb el carrer Prat d’en Roquer (antic carrer Pau Sabater). Cada accés comptava amb un tram d’escala que salvava un desnivell d’uns 5 m.
El refugi tenia una llargada de 117 m. i la galeria interior feia 3 m. d’alt per 1’80 m. d’ample, amb parets i volta de formigó de 0’40 m. de gruix.
Segons els plànols el refugi comptava, a més, amb un terraplè exterior per reduir l’impacte dels projectils.