Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
La intervenció estigué vinculada als treballs projectats al Jardí del Rei per a instal·lar les conduccions d'un pou. És per això que es van obrir tres rases: dues en sentit sud-est/nord-oest i l’altra perpendicular a les primeres, de forma que les tres toquessin un sondeig arqueològic ja efectuat en l’anterior intervenció a les Drassanes Reials. Finalment, a l’extrem sud-est del Jardí es va practicar un sondeig de petites dimensions per tal de comprovar i documentar els possibles nivells arqueològics, abans de construir un dipòsit d’aigua per a les instal•lacions del bar del Museu Marítim. Pel que fa la interpretació dels contextos arqueològics excavats al “Jardí del Rei”, es van reconstruir una sèrie de fases d’ús que, en conjunt, s’estenien des de finals del segle XIV, o, més probablement, des del començament del segle XV, fins al segle XX.
Segles XV-XVI: Les evidències més antigues eren representades per dos murs lligats amb morter ataronjat i pels seus nivells de circulació. Les seves orientacions no concordaven amb la resta d'estructures que formen el conjunt monumental de les Drassanes i per tant semblaven poder-se referir a una organització de l'espai anterior, relacionat amb un cel obert, com un pati, més que a una estructura coberta. L'alt percentatge d’escòria metàl•lica que es va trobar a l’estrat associat al mur, deixa suposar que l’àrea fos utilitzada per alguna tasca metal•lúrgica menor fins a finals del segle XVI, quan es va arrasar el mur en qüestió. L’amortització dels dos murs, que es va dur a terme aproximadament en el mateix moment, entre finals del segle XVI i el començament del segle XVII, es va inserir, probablement, en el marc d’una important reorganització de l’espai situat a nord-oest de les Drassanes, i es va posar en relació amb la construcció de l’edifici de tres naus, afegit al conjunt per desig de la Generalitat, l’any 1612.
Segles XVII i XVIII: l’evidència arqueològica immediatament posterior a l’arrasament dels murs dels segles XV i XVI estava representada per un grup de fonaments realitzats amb la tècnica de l’encofrat perdut. Aquestes estructures es van relacionar amb la farga ja documentada en l’anterior intervenció.
Segles XIX-XX: Pel que fa a la seqüència arqueològica d’època contemporània, estava representada per l’enderroc de les estructures de la fase precedent, per tal d'instal•lar-hi serveis i infraestructures soterrades, així com la construcció de murs o envans per tal d’acondicionar l’espai a les necessitats dels nous usos.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
