Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0376.
La documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva contempla un documents segons els quals el Comitè Permanent Municipal prengué l’acord d’executar les obres d’un refugi antiaeri a la plaça d’Ernest Ventós. La quantitat assignada per dur a terme aquestes obres fou de 740.919’11 pessetes.
Segons la memòria present a la documentació les característiques del refugi havien de ser les següents: el refugi s’havia de tenir una superfície útil de 1000 m² basat en una nau longitudinal de 4 m. d’ample i 13 naus transversals de 3 m. d’ample.
A cada extrem del refugi s’havia de construir una escalinata d’accés. A banda, el refugi havia de comptar amb W.C, dispensari i la corresponent instal•lació elèctrica.
Tota la construcció havia de ser de formigó i les naus havien de tenir una alçada de 3’50 m. Es va preveure, també, d’apilar un terraplè de 3 m. de terra sobre la llosa del refugi per tal de minimitzar la violència del xoc dels projectils.
Donada la importància de la construcció es va procurar donar una utilitat posterior al refugi, probablement com a banys públics.