Descripció:

Aquesta intervenció venia motivada per les obres de remodelació integral de l’espai delimitat per les dues illes de cases que s’ubicaven entre la Rambla del Raval i els carrers d’en Robador. Sant Rafael i Sant Josep Oriol, área que incloïa a la vegada el carrer de Sant Sadurní. En total la zona afectada tenia unes dimensions aproximades de 10.000 m² , la qual es va dividir, per qüestions pràctiques, en tres sectors: Sant Rafael, Robador i Central. Prèviament a aquesta intervenció, s’havia realizat una actuació durant l’any 2002 en la qual es van practicar diversos sondejos per tal de calibrar la presència de restes arqueològiques al predi (Veure fitxa 075/02 (206/03).
La intervenció arqueològica del 2004 va posar al descobert diverses restes arqueològiques que van permetre establir diferents fases d’ocupació a la zona. Així es pogueren establir quatre etapes cronològiques en la intervenció a l’Illa Robador. La més antiga s’ubicava a l’època prehistòrica i estava representada per diverses estructures que assenyalaven una ocupació perllongada de la zona. Per una banda, es va localitzar una estructura de combustió aïllada excavada en cubeta i farcida de pedres i carbons. No es va documentar cap resta de sòl d’ocupació associat a la llar, ni cap resta material que pogués definir una cronología. No obstant, a partir de les seves característiques, molt similars a les que es van documentar a Sant Pau del Camp, i a l’estratigrafia es va situar en época Neolítica. Per una altra banda, les restes situades al sud-est del jaciment, es van considerar com una possible macroestructura amb una estructutació interna de l’espai, en el qual es localitzaren llars, parets excavades, cubetes, etc... Altres elements d’estructures relatives al foc, acumulacions de tovots, abocaments de carbons i cendres es van relacionar amb la neteja de les estructures de combustió. No obstant, a partir de les restes materials, va resultar difícil determinar la funció de l’estructura com a hàbitat: l’absència de cert tipus de restes d’origen orgànic, com llavors i fauna, l’absència de mitjans de producció finals, és a dir, eines lítiques o metàl•liques acabades que permetessin determinar la pràctica d’algun tipus d’activitat econòmica i, finalment, l’absència d’estructures de sosteniment que demostressin la presència d’algun tipus de cobertura aèria. En contraposició, l’existència d’estructures de combustió i d’acumulacions de cendres i carbons, es van interpretar com a restes d’algun tipus d’activitat productiva. Aquesta hipòtesis venia corroborada per dos aspectes més; la ubicació espacial de l’estructura i la presència significativa de certs elements; en quant a la primera, a la zona nord-oest del jaciment es va documentar una estratigrafia que responia a l’acció de riuades i acumulació de sediments per l’acció de l’aigua, aspecte que dificultava l’ús de la zona com a habitat estable com seria el cas d’una estructura excavada, en canvi era molt adient per les activitats productives que necessitessin un ús abundant d’aigua. D’altra banda, cal destacar una gran quantitat de tovots recuperats. La falta d’estructures clares de sosteniment, de possibles parets, etc... va portar a pensar que la seva presència no estava justificada per la construcció de l’estructura, sino més aviat amb les estructures de combustió. El tipus d’activitat desenvolupada semblava, doncs, que estaria relacionada amb la fabricació d’algun tipus d’objectes (ceràmica, tovots, etc...) pels quals era necessària la presència d’argiles, aigua i matèria orgànica (fusta, canyes...). Aquesta estructura es va datar del Bronze Inicial.
La següent fase cronològica es situava en època medieval, concretament al període baix medieval, ja que les estructures més antigues que es van documentar dataven del XIII. Així, es van exhumar estructures relacionades amb els edificis que configurarien la trama baix medieval de la ciutat. Es tractava d’habitatges bastits amb una o dues crugies i pati a la part posterior. Les restes conservades no van donar indicis per poder dir si posseïen varies plantes, però normalment aquest tipus de construcció tenia diferents pisos, a més de la planta baixa i golfes. En el pati, situat a la part posterior, era on es documentava els pous de captació d’aigua i algunes de les fosses sèptiques, ja que el pati es destinava a les petites tasques d’autoconsum, hort o petits corrals. D’aquesta manera, el sector Robador representava la part urbanitzada, la trama urbana enmig de grans zones de conreu, mentre que la resta de l’excavació esdevenia la part de camp. En els sectors restants, només es van documentar estructures aïllades que estaven en relació directa a feines agrícoles. Aquí es van localitzar estructures negatives identificades com a sitges d’emmagatzematge de cereals, punts de captació d’aigua per regar les terres destinades al conreu en extensió i una mena de retalls indeterminats dels quals no es va poder establir quina era la seva funció i que tradicionalment s’associen a l’extracció de material constructiu. Aquestes estructures negatives estaven amortitzades al segle XIII o a inicis del segle XIV. De pous se'n van detectar de dos tipus, els que eren per a ús domèstic i els que tenien una funció agrícola extensiva. Les captacions domèstiques estaven situades a la part interior de les vivendes o a la part posterior de l’edifici. Eren estructures obrades amb pedres i morter que estaven adossades a les parets, fet que ens indica que estaven bastides al mateix moment que es construïen els edificis.
D’època moderna es documentaren estructures construïdes entre els segles XVI - XVIII, formades per murs i altres restes d’edificacions, que en molts casos eren compartimentacions de les antigues cases que s’assentaven al cantó nord-est de l’excavació, a la banda del carrer d’en Robador. Així doncs, la ocupació de la zona en època moderna es va donar bàsicament a la zona on ja estava urbanitzada en el període anterior; es va fer molt poca obra nova i només es va ampliar o segmentar la preexistent. Pel que fa a la tècnica constructiva d’aquest període, els murs estaven obrats amb carreuons tallants i units amb morter de matriu sorrenca amb calç d’un color ataronjat, força diferent del color blanquinós que s’emprarà en èpoques posteriors. Malgrat la manca de restes de vivendes d’època moderna es va poder documentar una gran quantitat d’estructures de sanejament, concretament clavegueres i pous morts o fosses sèptiques. A part de les fosses sèptiques hi havia punts de captació d’aigua freàtica. Eren pous de reduïdes dimensions que estaven situats a la part posterior del que serien les vivendes i es tractarien d’extraccions per a consum propi. Es deixarien els pous de grans dimensions, bastits en època medieval, a la part exterior de les vivendes on hi hauria els camps de conreu. Els pous interiors van ser trobats alineats al llarg del que seria l’aqüífer.
D’època contemporània cal ressaltar la localització de murs dels diferents edificis que formaven part de les últimes construccions i reformes que corresponien a l’antic parcel•lari de l’illa de cases configurada pels carrers d’en Robador, Sant Rafael, Sant Josep Oriol i Sadurní. Els edificis que ocupaven el solar varen ser enderrocats al llarg dels últims anys, de fet amb la reurbanització del barri, la qual va començar amb la construcció de la Rambla del Raval a l’any 2000. Els fonaments que es van documentar eren els de les construccions, que ja des de finals del segle XVIII-XIX, articulaven aquesta zona. Eren construccions més o menys regulars. Tanmateix, la regularitat d’aquest model només quedava trencada per la construcció d’un gran edifici de caire fabril, el qual ocupava, a més, la part central del solar i va ser on s’hi va localitzar una estructura de grans dimensions amb una funcionalitat indeterminada però, que ja en la seva excavació es va apuntar el seu ús industrial. A banda de les cases que donaven al carrer d’en Robador, els altres bastiments van seguir el mateix patró. Eren construccions de varies plantes, amb habitatges als pisos superiors i comerços o tallers a les plantes baixes. Normalment eren de planta regular, tot i que algunes com les de la cantonada o els grans casals, que tenien sortida per dos carrers (com el número 6 de Sadurní que donava al 21 de l’antic carrer Cadena, ara Rambla del Raval) trencaven aquesta regularitat. De fet, el model de cases que hi havia al predi encara es pot observar amb les illes que queden en peu situades al voltant de la intervenció, al carrer Sant Rafael i al carrer d’en Robador. El patró constructiu d’aquestes edificacions era el mateix. Els murs estaven fets a sac, amb blocs de pedra més o menys irregulars i units per morter de calç blanc. En algun cas s’emprava el maó, però normalment la pedra era l’únic element constructiu per als fonaments. Associats als murs i fonamentacions es va documentar tot un seguit d’estructures de les antigues vivendes com eren els paviments i els elements de recollida d’aigües, netes o residuals, els pous, dipòsits, clavegueres i fosses sèptiques. Cal destacar la troballa de dos forns que per llur tipologia es va considerar que eren utilitzats per coure pa.