Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica realitzada al carrer del Bisbe i a la plaça Sant Jaume, consistent en el seguiment de l’obertura de rases per a documentar la possible presència de restes arqueològiques, va concloure amb resultats positius, donada la descoberta de les restes de dos murs, situats al subsòl de la casa dels Canonges, el primer, i al carrer de la Pietat, el segon.
La primera d’aquestes estructures era bastida amb pedres de talla petita i mitjana i algun fragment de marbre i ceràmica, lligat amb morter de calç blanc molt endurit. La part visible tenia unes mesures màximes de 0,94 m. de llargària, 0,56 m. d’amplada i 0,29 m. de fondària.
Del segon mur, la part observable tenia una llargària de 0’68 m., una amplada de 0,60 m. i una profunditat de 0,23 m. Era bastit amb pedres de mida mitjana lligades amb morter molt endurit de color taronja. No es va conèixer els límits inferior i oest ja que estaven tallats per una línia de telefonia.
Tant per una estructura com per l’altra, la inexistència de material i de nivells arqueològics associats no va fer possible atorgar una datació a les restes trobades. A més, el fet de tractar-se d’una localització parcial d’estructures aïllades i al no disposar d’informació a les fonts documentals negà la possibilitat de deduir en quin conjunt històric s'havia d’inscriure aquestes restes. Posteriorment a la seva excavació es va procedir a protegir amb geotèxtil i sauló per tal de poder continuar les obres.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 03/09/1982
Carrer del Bisbe
Per trobar-se davant del Palau del Bisbe. Els prelats de Barcelona hi han tingut la seva estada des d'abans del segle XIII, amb ampliacions i reformes importants al llarg dels segles. En el segle XVIII el bisbe Josep Climent ordenà la reedificació completa del palau episcopal.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Plaça Sant Jaume
La seva forma actual data de 1841. Antigament era la petita cruïlla que formava la intersecció dels dos eixos viaris que travessaven la ciutat de nord a sud i d'est a oest: Llibreteria-Escrivanies-Call i Bisbe-Ciutat-Regomir. Ja existia l'any 1261, quan hi donava al davant l'església de Sant Jaume, establerta el 1057. Al segle XIV s'hi afegí un porxo en el qual s'ajuntaven els consellers de la ciutat quan havien d'assistir corporativament a un acte públic. L'any 1598 es va resoldre engrandir el Palau de la Generalitat fins a la placeta que donava al porxo de l'església. L'any 1823 acordà l'Ajuntament enderrocar l'església i altres edificis annexos per formar una gran plaça, l'actual, que s'obrí el 1840 amb el nom de plaça de la Constitució.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/183
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona