Pend: prop_34:

A conseqüència de l’enfonsament del paviment de la planta baixa de l’edifici número 5 del carrer Sant Sever, al centre del call jueu, els promotors (Societat Econòmica d’amics del país) van proposar al Museu d’Història de la ciutat la realització d’una prospecció o excavació a l’edifici.
En primer lloc es va procedir a l’enderroc de tot el sostre primer embigat i a l’aixecament del paviment enfonsat. Desprès es va procedir a realitzar una cala de 1,20 x 1,20 que va posar al descobert una construcció amb maçoneria de pedres i morter de calç. Davant d’aquests resultats es va optar per ampliar la cala a tota l’àrea afectada.
Això va permetre establir una seqüència cronològica i històrica de l’edifici. La primera fase d’utilització de l’espai la configurava una construcció formada per tres dipòsits de pedres lligades amb morter, els quals estaven comunicats per obertures de 0,90 m. en forma de paràbola. Presentaven dos petits repeus entrants, un dels quals, el situat a l’oest, semblava donar entrada a una altra cambra que hauria estat tallada per la fonamentació de l’edifici del segle XVIII. El sòl d’aquesta construcció estava format per una terra groguenca de textura arenosa i argilosa (no corresponia al tortorà), sota de la qual passava una vena d’aigua. Aquestes estructures es van interpretar com a possibles sitges, i dues d’elles podrien haver tingut una coberta amb volta esfèrica tenint en compte les seccions dels murs i les plantes. Pel que fa al seu farciment, es va recuperar restes de ceràmica romana i medieval, alguns ossos i fragments de bronze. Pel que fa a la cronologia d’aquest dipòsits, les restes ceràmiques van permetre ubicar-la dins de l’època altmedieval i sembla que es van deixar d’utilitzar cap el segle XIII.
Una segona fase estaria caracteritzada per la presència d’un paviment destruït pel foc que sembla ser que s’ubicaria al voltant del segle XIII i que coincidiria amb la data de desús dels dipòsits
La tercera fase s’ubicaria entre el segle XV i el XVII. En aquest moment es construeix un edifici del qual es conservava una finestra al costat del carrer de Sant Felip Neri, però que només era visible la part alta d’aquella i quasi a nivell del sòl. D’aquest edifici calia destacar dos àmbits que corresponien a un llinda amb dos arcs que formaven dues habitacions. En aquest espai es van documentar dues construccions posteriors: una escala recolzada al mur que separava aquestes dues habitacions i que es presentava tallada pel paviment del segle XVII-XVIII.; i un pou situat al fons del soterrani a la paret mitgera del costat est, el qual tallava un dels dipòsits alt-medievals.
La quarta fase correspon a l’edifici actual construït al segle XVII. D’aquest es va documentar dos nivells de pavimentació. El superior sostingut per bigues estava format per maons de mosaic sobreposats a altres de terra cuita. El de la segona planta era de maons vermells.
Cal afegir que un cop buidats els dipòsits i alçat els plànols, es va cobrir l’àmbit excavat i es va deixar una petita trampa en el paviment per poder permetre l’accés als dipòsits.