Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Després de dos anys es van reiniciar les tasques arqueològiques a la plaça Vila de Madrid (veure fitxa 026/1954). Així, l’abril de 1956 es va iniciar l’excavació amb la realització d’una cala a uns 8 m. de la zona explorada anteriorment. Aquesta va proporcionar altres sepulcres en forma de túmuls construïts amb pedres i morter, alguns d’ells destruïts per pous oberts en segles posteriors, en la mateixa línia de les troballes anteriors.
L’exploració es va ampliar fins al límit dels sepulcres situats a la vora oposada del camí. Això va permetre comprovar que entre ambdues fileres quedava un ample espai per ocupar, on es podia veure les pedres tirades als clots formats en el camí de fang. Sembla ser que aquestes pedres eren molt més nombroses en el centre del camí i de tant en tant marcaven dues línies paral•leles que podien correspondre al pas de les rodes de les carretes. Es va observar també que per tal d’obrir el camí i disminuir les pendents, les terres havien estat rebaixades de tal manera que l’àmbit dels sepulcres quedava limitat a banda i banda per murs, especialment a la zona occidental. El camí seguia una direcció molt ajustada al passatge de Magarola, el qual comunicava la plaça de la Vila de Madrid amb la Portaferrissa.
A nivell estratigràfic es va establir la següent seqüència:
Per sota del camí es documentava una capa de potència irregular d’arena d’al•luvió, entre la qual es va recuperar fragments de ceràmica ibèric, entre materials col•luvials composts per fragments de pissarra, còdols de granit. Per damunt d’aquestes riuades arenoses es construeix el camí sepulcral i els enterraments. Posteriorment, cap el segle III d.C., aquests elements es veuran afectats per riuades d’argiles que les arribarà a cobrir. Per últim, es va documentar un altre procés d’acumulació de terres torrencials de més de dos metres, entre les quals es van recuperar novament fragments ceràmics arrossegats.
Cal destacar que a nivell del camí central i a cotes més baixes es va documentar elements no relacionats amb la necròpolis. Es tractava de fragments de plaques de marbre, alguns motllurats i abundants fragments d’arrebossats de paret amb estuc de colors, elements que haurien format part d’alguna habitacle. A la vegada, conjuntament amb aquestes restes es va recuperar ossos de bou o cavall serrats, agulles, passadors ....
Pel que fa a la necròpolis es va identificar 85 enterraments, dels quals 6 eren cupes, 6 ares, 1 estela, 2 lloses soltes amb inscripcions, 31 túmuls quadrangulars, 2 túmuls cònics, 17 inhumacions amb protecció de teules i àmfores, i 20 inhumacions sense protecció aparent.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/1763
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
