Situació geogràfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Ciutat Vella
- Adreces:
- Carrer Baixada Canonja
- Carrer Tapineria 29-37
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 431143,00000 | UTM Y: 4581782,00000
Descripció, imatges i notes històriques
Nom singular: Torre Romana número 7 / 8
Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
Aquest segment va ser descobert per Agustí Duran i Sanpere l’any 1943 amb motiu de la construcció d’un conducte d’aigües que havia de passar per la Baixada de la Canonja (veure fitxa 013/1943). En aquest tram es va poder comprovar l’existència d’un mur de pedres irregulars que configuraven la cortina interna de la muralla que es va considerar anterior a la cortina externa, feta de grans carreus irregulars.
Un angle de la torre 7 es va restaurar amb un alçat de maons sobre la fonamentació antiga, que quedava a nivell del sòl. Aquest segment entre l’angle de la torre 7 i 8 no era visible ja que estaria dintre i a sota de l'edifici de la Canonja i la resta per sota de la Baixada de la Canonja.
cronologia i tipologia de les troballes
Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
- Cronologia final:
- Cronologia
Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Informació tècnica i legal
Estat de conservació:
- Estat:
- Bo
Protecció:
Proteccions existents:
- Protecció Fisica:
- Restaurat
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Declarat BCIN / BIC
- Classificació:
- Monument històric
- Data Declaració:
- 03-06-1931
- Núm. BOE:
- 04-06-1931
- Núm. Registre Estatal:
- (R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
- Comentari:
- Muralles romanes.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Protecció Legal
- Data aprovació:
- Clases
Actuacions:
- Data:
- 1959
- Tipus:
- Excavació
- Tipus admin..:
- Preventiva
- Director / Autor:
- Josep de Calassanç Serra i Ràfols - MHC
- Motivació:
- Adequació i estudi de la muralla romana
- Promotor/propietari:
- Ajuntament de Barcelona
Documentació
Bibliografia:
- BALIL, A., 1961. "Las murallas bajoimperiales de Barcino", Anejos de Archivo Español de Arqueología II, C.S.I.C. - Instituto Español de Arqueología, Madrid.
- GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
- PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
- PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
- PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Notas sobre el sector nordeste de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, V, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-64.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1959. "Las excavaciones de la muralla de la calle Tapinería de Barcelona", Zephyrus, X, Salamanca, pp. 129-141.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1959. "Las excavaciones de la muralla de la Tapinería", I Congreso Nacional de Urbanismo, Barcelona.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Excavaciones en la muralla romana de Barcelona", Noticiario arqueológico Hispánico, VIII-IX, Madrid, pp. 162-165.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/1736
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
