Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0073.
La documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva contempla una sèrie de documents segons els quals el Comitè Permanent Municipal prengué l’acord d’adjudicar a l’agrupació Col•lectiva de la Construcció de Barcelona l’execució d’unes obres per tal d’adequar el túnel del “ferrocarril del nord”, per fer-lo servir com a refugi antiaeri.
Aquesta adequació es basava en la construcció de dos accessos, un, a la cruïlla amb el carrer Consell de Cent i un altre a la cruïlla amb el carrer Muntanya, pressupostats per 7254’96 pessetes.
Sembla que es van haver de pressupostar per valor de 18718’74 unes noves obres d’arranjament del túnel degut als desperfectes causats durant els aiguats de l’octubre de 1937.
Finalment es projectà i pressupostà per valor de 8493’25 pessetes la creació de tres serveis sanitaris dins el túnel. Els serveis havien de comptar amb urinaris i W.C per homes i dones, a més de botiquí.