Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Aquesta intervenció arqueològica per a la construcció de la RSU de Santa Caterina correspon a la Zona C i va comportar la realització de rases als carrers de Fonollar i Pou de la Figuera i al solar situat entre els carrers de Jaume Giralt, Pou de la Figuera i dels Metges, (Zona C Fonollar-Arc de Sant Cristòfol). La intervenció en el solar del Pou de la Figuera es va plantejar mitjançant una sèrie de rases d' 1,50 m. d’amplada. En el carrer Pou de la Figuera-Fonollar el projecte de la instal•lació del servei de recollida pneumàtica preveia la col•locació de dos tubs, un dipòsit i un seguit d’arquetes al llarg del carrer, motiu pel qual, es van dur a terme dues rases en sentit est-oest que, donat l’interès històric de les restes aparegudes, es van anar ampliant fins abraçar pràcticament tota l’amplada del carrer. Finalment, en el carrer d’Arc de Sant Cristòfol es va efectuar una rasa en la qual es va col•locar un dels tancs de succió de RSU. En el solar delimitat pels carrers dels Metges, de Jaume Giralt i del Pou de la Figuera, es van realitzar sis rases, tres d’est a oest, i tres més de nord a sud, seguint les directrius del Museu d’Història de de Barcelona i formant una gran quadrícula que ocupava la pràctica totalitat del predi.
Amb aquesta actuació es va poder documentar restes arqueològiques ubicades cronològicament dins de 6 fases.
La primera fase d’ocupació es remuntava a la prehistòria recent, en concret al període del bronze antic o inicial. D’aquest moment, s’identificaren un total de cinc estructures, totes elles localitzades a l’extrem nord-oest del solar del Pou de la Figuera. Es tractava de quatre retalls fets en el terreny interpretats com a possibles “fons de cabanes”. D’altra banda, es va localitzar una fossa funerària amb cripta lateral per la qual cosa es va apuntar la presència d’una fase de necròpolis que podria haver funcionat coetània al teòric poblat o bé, un cop s’hagués abandonat, aprofitant l’espai deixat com a necròpolis.
El següent període històric que es va documentar es situava dins de l’època tardoromana i estava representat per l’aparició de quatre inhumacions en fosses simples amb una datació del segle V dC.
Les restes documentades d’època altmedieval estarien localitzades al voltant de l’església de Sant Cugat del Rec (S.X), situada en el trajecte d’un dels antics camins romans d’entrada a la ciutat, i entorn a la qual, es va formar un dels ravals en aquest moment. En aquest trobaríem una zona de producció artesanal, junt amb zones residencials (cases) amb grans espais dedicats a l’horta i l’agricultura, gràcies als beneficis que comportava la proximitat del Rec Comtal (S.X). Els únics vestigis documentats arqueològicament d’aquest període altmedieval, serien una sèrie d’estructures negatives localitzades a les rases 2 i 5 del solar del Pou de la Figuera i algunes més localitzades a la rasa 7 i 8 de l’excavació del Carrer Pou de la Figuera / Carrer Fonollar. Algunes d’aquestes, per les seves dimensions més reduïdes i morfologia, es van identificar com a possibles sitges i es van relacionar amb l’existència d’una zona d’emmagatzematge de producció agrícola d’aquest raval emergent. La resta eren retalls de planta circular i /o el•lipsoïdal, de grans dimensions (d’entre 1’50 i 3 m. de diàmetre), documentats sobretot a la rasa 8 de l’excavació al carrer, que podrien haver estat realitzats per extreure argiles.
A partir de l'època baixmedieval, en concret a finals del S.XIII o inicis del S.XIV, l’excavació del carrer Pou de la Figuera va permetre documentar diverses estructures que haurien format part, com a mínim, de dos casals gòtics. El primer, s’hauria bastit a l’extrem est del carrer i hauria tingut l’accés per l’actual carrer Jaume Giralt. D’aquest, però, només se’n conservaven dos dels murs perimetrals, enllaçats per una riosta d’uns 5 m. de llargada i amb una pilastra cadascun. A més, es van documentar diversos murs de factura molt semblant als anteriors, relacionats amb restes força fragmentades d’un paviment de morter de calç, que podrien haver format part d’una altra habitació del mateix edifici. El segon, se situava a la banda oposada del carrer i s’hi hauria accedit des de l’actual carrer Fonollar. D’aquest, només se’n va poder documentar la meitat, ja que la resta de l’edifici es perdia per sota del perfil nord de la rasa. Cal apuntar que ambdues cases patiren diverses reformes en èpoques posteriors (S.XIV-XV), sobretot amb l’afegitó de murs divisoris que compartirien l’espai interior, alguns dels quals eren fets de tapial, i noves pavimentacions de morter de calç blanc. Es va poder constatar que la planta baixa d’aquestes cases s’hauria destinat a usos artesanals diversos i la planta superior, en canvi, s’hauria utilitzat segurament amb funcions d’habitació, ja que a l’edifici del carrer Fonollar es va bastir una estança al nord amb un forn doble d’ús domèstic, de planta quadrada amb dues petites cambres de combustió circulars a l’interior, amortitzat durant el S.XIV-XV. D’aquest mateix període, també, es va descobrir una estructura de combustió de planta circular, amb les parets d’argila cremada i endurida per l’acció del foc, associada a dos retalls circulars farcits de tovots i altres deixalles, que podrien correspondre a abocadors de rebuig dels materials de cuita defectuosa.
Per altra banda tant en l’excavació del solar del Pou de la Figuera, com en el carrer amb el mateix nom, van aparèixer un seguit d’estructures d’emmagatzematge corresponents a dipòsits de planta quadrangular, pous circulars fets amb pedra, sitges i diversos retalls irregulars bastits al llarg de l'època baixmedieval i amortitzats a partir dels segles XV-XVI, que denoten una certa activitat agrícola dins l’àmbit urbà. A més, es van poder identificar alguns àmbits pavimentats amb una fina capa de morter de calç, corresponents a edificacions del S.XIV-XV.
A partir del S.XVI, es va documentar un procés de reparcel•lació i de divisió dels grans casals medievals. D’aquesta forma, la majoria de murs localitzats que funcionaren entre els S.XVI-XVIII formant part de diversos edificis (tant a la zona del solar del Pou de la Figuera com a l’excavació del carrer) reaprofitaven estructures medievals anteriors, sobretot com a murs perimetrals dels nous edificis d’època moderna. El que es va documentar, d’ex-novo, eren les noves pavimentacions i nivells d’ús, així com algunes compartimentacions de l’espai interior, mitjançant nous murs i envans, com passà al cas de l’edifici d’aquest moment identificat a la parcel•la núm.23 del carrer de Jaume Giralt (rasa 7). El possible forn de planta quadrada documentat a la rasa 6 del solar, situat on era el núm. 22-24-26 del carrer Jaume Giralt, amortitzat al S.XVI no va proporcionar suficients dades que permetessin relacionar-lo amb alguna activitat artesana concreta. L’altre indici d’activitat productiva es va determinar a partir d’un dipòsit de planta quadrangular documentat a la rasa 8, al fons del solar amb entrada pel núm. 21 del carrer Jaume Giralt, i que es va relacionar amb la producció i/o emmagatzematge de vi o d’oli. Pel que fa a la resta d’estructures identificades d’aquest període històric, es tractava de dipòsits, fosses sèptiques, pous, clavegueres i conduccions, tant relacionades amb la xarxa domèstica dels habitatges existents a l’indret, com amb la xarxa de les instal•lacions artesanals-industrials, de portada d’aigua i d’evacuació d’aigües residuals.
D’època contemporània, es van identificar abundants traces del parcel•lari construït a partir del S.XIX. Es van documentar les restes de les fonamentacions i parets de diversos edificis amb façana al carrer Fonollar, a la banda oest del carrer Jaume Giralt, la banda est del mateix carrer, ja al solar del Pou de la Figuera, del carrer Pou de la Figuereta i del carrer dels Metges. A part de les fonamentacions, parets, envans, i paviments localitzats, també es va identificar abundants canalitzacions i clavegueres, així com els corresponents pous morts o fosses sèptiques on desembocaven, que conformarien la xarxa domèstica d’evacuació d’aigües residuals d’aquests habitatges. Per acabar, esmentar la troballa d’algunes estructures relacionades amb activitats industrials i/o artesanals (forns).
Tipus: Notícies / documents | Data: 1275
Data final de la construcció de l'església del convent de Santa Caterina.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1243
Construcció del nou convent de l'orde dels predicadors Santa Caterina.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1837
Enderrocament del convent.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1844
Inici de la construcció del mercat de Santa Caterina o d’Isabel II.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 31/12/1864 (Abans de 1865)
Carrer de l'Arc de Sant Cristòfol
Per una capelleta que hi havia al carrer, dedicada al sant, per la creença popular que qui té a la vista la imatge de sant Cristòfol es lliura de morir de mala mort. Devoció nascuda arran de les pestes que patiren els barcelonins en el segle XVI.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer dels Metges
La comunitat de la parròquia de Sant Pere de les Puelles establí al carrer una infermeria, que posà sota el patrocini de sant Cosme i de sant Damià, en la qual erigí una capella dedicada a aquests sants patrons dels metges.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1023
Consagració de l'esglèsia de Sant Cugat del Rec
Tipus: Notícies / documents | Data: 1627
Es refé de nou l'església de Sant Cugat del Rec.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1023
Consagració de l'esglèsia de Sant Cugat del Rec
Tipus: Notícies / documents | Data: 1627
Es refé de nou l'església de Sant Cugat del Rec.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1835
Assalt i incendi del convent.
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/166
+ 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.