Descripció:

Aquesta torre era la que defensava el flanc sud-oest de la porta decumana en la meitat del llenç nord-est de la muralla romana. En l’actualitat la torre es troba al Palau Episcopal de la Ciutat Comtal, concretament en la confluència dels carrers Bisbe Irurita i la Plaça Nova. Ja va ser descoberta per en Josep de Calassanç Serra i Ràfols l’any 1958 (veure fitxa 080/1958). Va ser durant les campanyes de 1973 i 1975, així com posteriors, que es va iniciar la seva excavació que es va centrar en el cos inferior de la part defensiva.
Aquest cos presentava una alçada de 10,40 m. i 7,20 m. de diàmetre. El seu parament era d’opus quadratum lligat a la part interna amb un opus caementicium. L’opus quadratum estava disposat en dinou fileres sobre una inferior que sobresortia uns 15 cm i feia de banqueta de la fonamentació, la qual estava feta d’obra de ciment. Per dalt, el parament estava coronat per una cornisa motllurada, conservada parcialment. Aquest parament extern actuava de forro i encofrat del farciment d’opus caementicium interior, compost per morter de calç i pedres de diversos tamanys, entre els quals apareixien gran nombre d’elements arquitectònics, escultòrics i epigràfics.
L’excavació va consistir en el buidatge del opus caementicium del cos inferior. Per poder-hi accedir es va desmuntar uns blocs de la tercera i quarta filera del parament exterior del costat sud-oest, ja que no es podia excavar verticalment des del interior donat que al pis superior estava instal•lada la secretaria de l’arquebisbe. A partir d’aquesta obertura es va anar rebaixant les diverses capes de morter. La primera de textura sorrenca i tova estava disposada verticalment i es va considerar que es tractava de la refacció del segle XI, ja que es va recuperar material ceràmic de l’època. A patir d’aquesta capa el morter de calç era molt més dur amb runa i grans pedres de gresos de Montjuïc, de les quals algunes provenien de construccions anteriors. El morter es trobava disposat en capes horitzontals ben diferenciades per capes primes de llims fruit de les filtracions d’aigua des de l’exterior. Es va buidar fins uns 2,10 m., cota a la qual apareixia el subsòl geològic (tortorà). Per motius de seguretat, només es va poder buidar la meitat de la torre, ja que aquesta feia de pilastra de l’arc obert al segle XI i actuava de suport del pis superior.
A mode de conclusions es va poder observar el següent:
-La paret de tancament posterior de la torre es va identificar com la muralla alt imperial de carreus irregulars, que també s’havia identificat en els trams de l’avinguda de la Catedral, carrer Tapineria i Sots-tinent Navarro. La fonamentació d’aquesta muralla era més elevada que la posterior, aproximadament uns 55 cm. més alta que la banqueta de fonamentació de la torre. El parament utilitzat per la seva construcció estava definit per un opus quadratum amb restes d’encoixinats molt erosionat en el sector nord-est; mentre que en el sector sud-oest els carreus eren irregulars i s’utilitzava com a forro del formigó interior. Aquesta diferenciació de paraments responia a la construcció de la porta decumana en el sector nord-est, on s’havia utilitzat carreus, ja que en el fons de la torre es va localitzar un dels pilars de la porta, solidari amb la muralla alt imperial.
-En relació a la torre i el seu enllaç amb la muralla baix imperial, es va observar un desnivell en las cimentacions però no es va relacionar amb una diacronia temporal, ja que el farciment interior era totalment uniforme. Aquest desnivell es va interpretar com a conseqüència de la major alçada de la torre respecte al llenç de la muralla.
-Pel que fa al seu interior, a nivell del subsòl geològic (tortorà) es va localitzar un mur compost de grans carreus ben alineats i paral•lels a la muralla alt imperial. Els carreus eren llisos a excepció de la cara interna i es trobaven lligats amb morter de calç i pedres. Es va considerar que aquest mur que no es trobava connectat al tram rectilini de la muralla baix imperial, era anterior a aquesta encara que desprès es va englobar dins de la torre.
-Per últim, es va documentar una sitja o pou excavat a l’angle sud-oest en la confluència de la torre i el llenç de la muralla. L’excavació d’aquesta estructura va permetre, a part de recuperar material arqueològic d’època romana i algun fragment de ceràmica posterior, documentar la fonamentació de la torre en aquest angle. Així es va constatar que per sota de la banqueta existeix una altra filada de carreus i per sota un basament de morter de calç i pedres, arribant a una fondària de 1,50 m. dins del tortorà.