Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Torre Romana número 13 / 14 / 15 / 16

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
7
Codi d'illa:
12196
Adreces:
Plaça Ramon Berenguer el Gran 3
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431238,00000 | UTM Y: 4581739,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Torre Romana número 13 / 14 / 15 / 16

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Aquest sector de la muralla correspon a la zona de la Capella Reial de Santa Àgata, que n'aprofita l'estructura i s'hi recolza. Concretament engloba les torres 13, 14, 15 i 16. Damunt de la torre 15 s’aixeca el campanar de la capella.
L'any 1942, amb ocasió de reforçar aquesta darrera torre, van aparèixer en els seus fonaments una pedra de forma cúbica amb tres dels seus costats decorats amb altres tantes cares de Gorgona, esculpides en relleu excavat, la qual es va interpretar com part del coronament d’un sepulcre amb una cronologia del segle II. Es va continuar explorant la base de la muralla i es van descobrir altres elements pertanyents al mateix sepulcre o d’altres similars. Aquí la muralla, exceptuant les torres, presentava una alçada mitjana de 10 m. des del nivell de la banqueta de fonament. A aquesta alçada s’hauria d’afegir l’altura de l’ampit que protegia el pas superior i la dels merlets, l’existència dels quals va estar confirmada en aquest tram de muralla.
Però en general, la pedra utilitzada en la seva construcció és el gres de Montjuïc, en aquest tram de la plaça Ramon Berenguer el Gran es va poder constatar la utilització d’un gres roig a les filades superiors. Per les característiques d’aquest material petri es va interpretar que podia ser originari dels bancs triàsics tan abundants per la zona del Llobregat. En aquest sector, totes les pedres del parament extern de la muralla, tant en el mur llis com en les torres, eren ben tallades i ajustades, amb la superfícies visible llisa. No obstant, en alguns casos es podia deduir que algunes havien presentat motllures o decoracions sobresortints, que corroborava la idea de l’aprofitament d’elements d’altres construccions anteriors. Les torres eren de planta rectangular i es situaven a una distància d'entre 6 i 8 m.

Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Restaurat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
1942 - 43
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Agustí Duran i Sanpere - MHC i Arxiu Municipal de la Ciutat
Motivació:
Adequació de la Plaça del Rei. Estudi de la muralla romana
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentación

Bibliografia:

  • ,
  • ,
  • BALIL, A., 1958. "Sobre la fortificación del Bajo Imperio en Hispania: Las puertas de la muralla de Barcino", Actas del Primer Congreso de Estudios Clásicos (1956), Madrid, pp. 279-280.
  • BALIL, A., 1961. "Las murallas bajoimperiales de Barcino", Anejos de Archivo Español de Arqueología II, C.S.I.C. - Instituto Español de Arqueología, Madrid.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "La topografia cristiana del quadrant nord-est de Barcino: el conjunt episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 155-158.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "Barcino durante la antigüedad tardía", Zona Arqueológica. Recópolis y la ciudad en la época visigoda 9, Museu Arqueológico Regional, Alcalá de Henares, pp. 274-291.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "Barcino durante la antigüedad tardía", Zona Arqueológica. Recópolis y la ciudad en la época visigoda 9, Museu Arqueológico Regional, Alcalá de Henares, pp. 274-291.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "De la ciutat tardoantiga a la ciutat medieval: Barcelona al segle XII", El romànic i la Mediterrània, Catalunya, Toulouse i Pisa 1120-1180 (Catàleg d’Exposició), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, pp. 39-45.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2009. "Arquitectura y sistemas de construcción en Barcino durante la antigüedad tardía. Materiales, técnicas y morteros: un fósil director en el yacimiento de la plaza del Rey", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MUHBA, Barcelona, pp. 142-169.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. (dir.), 2001. De Barcino a Barcinona. Les restes arqueològiques de la Plaça del Rei de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. (dir.), 2001. De Barcino a Barcinona. Les restes arqueològiques de la Plaça del Rei de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2006. "El Urbanismo romano y tardoantiguo de Barcino (Barcelona): una aportación a la topografía de la colonia", Civilización: un viaje a las ciudades de la España antigua, Alcalá de Henares, pp. 87-96.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; NICOLAU, A., 1999. "Topografia dels espais de poder a l’època carolíngia. El conjunt episcopal i la residència comtal", Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i XI), Barcelona, pp. 100-106.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "El primer Grupo Episcopal de Barcelona", Sedes Regiae (400-800), Barcelona, pp. 467-490.
  • DURAN I SANPERE, A., 1943. "Vestigios de la Barcelona romana en la Plaza del Rey", Ampurias V, Barcelona, pp. 53-77.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • FLORENSA, A., 1958. Las murallas romanas de la ciudad, Ayuntamiento de Barcelona, Barcelona.
  • GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1959. "Las excavaciones de la muralla de la calle Tapinería de Barcelona", Zephyrus, X, Salamanca, pp. 129-141.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1959. "Las excavaciones de la muralla de la Tapinería", I Congreso Nacional de Urbanismo, Barcelona.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Excavaciones en la muralla romana de Barcelona", Noticiario arqueológico Hispánico, VIII-IX, Madrid, pp. 162-165.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Notas sobre el sector nordeste de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, V, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-64.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona