Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Torre Romana número 11

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
6
Codi d'illa:
12196
Adreces:
Carrer Tapineria 29-37
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431193,00000 | UTM Y: 4581772,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Torre Romana número 11

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Aquesta torre es situava immediatament després del Museu Marés. Sembla ser que quan es va construir una part d’aquest edifici es devia descobrir el parament dret de la torre però es va ignorar. D’aquesta torre quedava tan sols una filera de carreus i només al costat dret i en el frontal, donat que el parament esquerre havia estat arrencat. Les mesures eren de 5,76 m. la part frontal i 3,50 m. a l’esquerra. Amb motiu de les obres de la part posterior del Palau Reial Major, engegades a finals de 1958, va sortir a la llum la base de la torre, que presentava una part superior conformada per un anivellament de formigó del qual sobresortien uns elements de cornisa. A la part esquerra, l’arrencament dels carreus va permetre constatar que al seu interior quedaven diversos elements arquitectònics formant part del morter. Davant d’aquesta troballa, els directors del projecte (A. Florensa i De Ros) es van plantejar respectar-lo o desfer-lo. D’aquesta manera es va iniciar l’estudi arqueològic en aquesta torre amb la realització d’una cala el març de 1959 i es va prosseguir posteriorment amb una excavació que es va anar efectuant al ritme de les obres. D’aquesta manera es va poder comprovar que s’havien aprofitat els carreus d’anteriors construccions donat que si bé aquests presentaven els forats per contenir les espigues d’unió, aquestes no es van trobar i no es corresponien unes amb les altres. Es va poder observar que a l’igual que la torre 8 o de Diana, la massa interior es situava per sota de la cortina exterior, entre 0,50 i 1 m. de fondària. A la base es situaven els grans carreus abocats i els elements arquitectònics i escultòrics. Per damunt es trobava l’opus caementicium que podia presentar interfacies a modus de paviments.
Amb l’excavació del la massa de l’opus caementicium que farcia la torre es van poder recuperar varis elements arquitectònics i escultòrics. Entre aquests darrers, destaca un cap de marbre que es va atribuir a Antonino Pius; un altre cap d’una estàtua de Faustina Menor, dona de Marc Aureli. També es van recuperar una escultura d’un togat acèfal, un estàtua femenina amb restes de policromia i els peus d’una tercera figura. Pel que fa als elements arquitectònics, destaquen diverses inscripcions i cinc cupas alineades que es situaven darrera de la torre formant la línea de la muralla. Per damunt d’aquestes cupes, que feien funció de carreus, s’estenia el morter tant de la torre com de la muralla.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Restaurat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
1959
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Josep de Calassanç Serra i Ràfols - MHC
Motivació:
Adequació i estudi de la muralla romana
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentación

Bibliografia:

  • ,
  • ,
  • BALIL, A., 1961. "Las murallas bajoimperiales de Barcino", Anejos de Archivo Español de Arqueología II, C.S.I.C. - Instituto Español de Arqueología, Madrid.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Notas sobre el sector nordeste de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, V, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-64.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1959. "Las excavaciones de la muralla de la Tapinería", I Congreso Nacional de Urbanismo, Barcelona.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1959. "Las excavaciones de la muralla de la calle Tapinería de Barcelona", Zephyrus, X, Salamanca, pp. 129-141.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona