Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Torre Romana número 9

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
6
Codi d'illa:
1219
Adreces:
Carrer Tapineria 29 -37
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431164,00000 | UTM Y: 4581778,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Torre Romana número 9

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Aquesta torre es trobava en gran part sota el cos sortint del Museu Marés. El seu parament dret era de 3,46 m. i la part frontal presentava una amplada de 4,56 m. De la part externa cap a l'interior del museu Marés es va excavar totalment. Es va documentar una línea de carreus amb un cos massís que s’enfonsava més que la cortina exterior. Amb el buidatge d’aquesta massa es van poder recuperar varis fragments arquitectònics esculpits, així com dos fragments d’una ara esculpida en pedra de Montjuïc i dedicada a la jove mare Nicia.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Museitzat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
1954
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Josep de Calassanç Serra i Ràfols - MHC
Motivació:
Adequació i estudi de la muralla.
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Notas sobre el sector nordeste de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, V, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-64.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.
  • BALIL, A., 1958. "Sobre la fortificación del Bajo Imperio en Hispania: Las puertas de la muralla de Barcino", Actas del Primer Congreso de Estudios Clásicos (1956), Madrid, pp. 279-280.
  • BALIL, A., 1961. "Las murallas bajoimperiales de Barcino", Anejos de Archivo Español de Arqueología II, C.S.I.C. - Instituto Español de Arqueología, Madrid.
  • ,
  • FLORENSA, A., 1958. Las murallas romanas de la ciudad, Ayuntamiento de Barcelona, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
  • ,
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1959. "Las excavaciones de la muralla de la calle Tapinería de Barcelona", Zephyrus, X, Salamanca, pp. 129-141.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1959. "Las excavaciones de la muralla de la Tapinería", I Congreso Nacional de Urbanismo, Barcelona.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Excavaciones en la muralla romana de Barcelona", Noticiario arqueológico Hispánico, VIII-IX, Madrid, pp. 162-165.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona