Situació geogràfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Ciutat Vella
- Codi de parcel·la:
- 6
- Codi d'illa:
- 12196
- Adreces:
- Baixada de la Canonja
- Carrer Tapineria 29-37
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 431149,00000 | UTM Y: 4581782,00000
Descripció, imatges i notes històriques
Nom singular: Torre Romana número 8
Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
Durant la instal•lació d’un nou clavegueram a la Baixada de la Canonja, es va documentar un angle de la torre 8. Aquest angle va ser desmuntat per donar pas a la claveguera. De la torre es conservava 3,44 m. de l'entrant esquerre, uns 4,90 m. del parament frontal i del dret es desconeixia. Les restes van quedar reduïdes al basament amb una, dues o cap filera de carreus. No obstant, es van recuperar diverses restes de material arqueològic, entre les quals figurava una làpida sepulcral que va il•lustrar el mausoleu de Corneli Segon i la seva família.
cronologia i tipologia de les troballes
Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Informació tècnica i legal
Estat de conservació:
- Estat:
- Bo
Protecció:
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Declarat BCIN / BIC
- Classificació:
- Monument històric
- Data Declaració:
- 03-06-1931
- Núm. BOE:
- 04-06-1931
- Núm. Registre Estatal:
- (R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
- Comentari:
- Muralles Romanes
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Nivell B
- Data aprovació:
- Clases
- Comentari:
- Conjunt especial del sector de muralles romanes.
Actuacions:
- Data:
- 1944
- Tipus:
- Excavació
- Tipus admin..:
- Urgència
- Director / Autor:
- Agustí Duran i Sanpere - MHC i Arxiu Municipal de la Ciutat
- Motivació:
- Instal·lació de nou clavegueram
- Promotor/propietari:
- Ajuntament de Barcelona
Documentació
Bibliografia:
- ,
- ,
- BALIL, A., 1958. "Sobre la fortificación del Bajo Imperio en Hispania: Las puertas de la muralla de Barcino", Actas del Primer Congreso de Estudios Clásicos (1956), Madrid, pp. 279-280.
- BALIL, A., 1961. "Las murallas bajoimperiales de Barcino", Anejos de Archivo Español de Arqueología II, C.S.I.C. - Instituto Español de Arqueología, Madrid.
- DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
- GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
- PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
- PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Notas sobre el sector nordeste de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, V, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-64.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1959. "Las excavaciones de la muralla de la calle Tapinería de Barcelona", Zephyrus, X, Salamanca, pp. 129-141.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1959. "Las excavaciones de la muralla de la Tapinería", I Congreso Nacional de Urbanismo, Barcelona.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/1625
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
