Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Torre romana número 6

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Avinguda de la Catedral 4
Carrer Tapineria 39
Carrer Tapineria 39
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431129,00000 | UTM Y: 4581787,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Torre romana número 6

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

A conseqüència dels enderrocs produïts per la guerra civil en el carrer Corríbia es va replantejar el nou projecte d’urbanització d’aquest sector de la ciutat. Amb ell, desapareixien els carrers Bou de la Plaça Nova, el de la Corríbia i una part del de la Tapineria. Es tractava de traçar una via ampla que passaria a ser l’Avinguda de la Catedral. En el cas del carrer Corríbia, les quatre cases afectades es trobaven adossades a la muralla romana, concretament entre els dos cossos sortints de les cases de la Pia Almoina i de la Canonja. Per damunt d’elles, només es podia veure la part superior de la torre més propera a les escales de la Catedral i un petit tros de parament elevat a plom del pany de muralla comprès entre les dues torres. En aquest tros de parament visible es podia observar unes arcuacions d’una finestra, possiblement del segle XI.
D’aquesta manera, un cop expropiades les quatre cases es va procedir al seu enderroc l’any 1948-1949, el qual es va realitzar amb control arqueològic. Aquest va permetre documentar que al fons de la cases encara es mantenia el mur romà en el que s’havien practicat encaixos de bigues i sostres, obertures d’armaris i pas de conduccions d’aigües en el mateix gruix de la muralla. Abans de finalitzar l’enderroc es van dur a terme treballs de reforçament i restauració de la muralla. L’obra afegida es va fer amb rajola per tal de diferenciar-la dels grans blocs de pedra i dels petits carreus regulars de l’obra antiga. En aquest moment es va poder apreciar que la torre que sobresortia per damunt de la teulada de la casa de la Canonja tenia una estructura poligonal. Es va considerar que aquesta planta excepcional de la torre podia ser deguda a la seva ubicació, ja que es trobava en el vèrtex de l’angle format per dos trams de la muralla que hi coincidien a banda i banda. Un cop finalitzat l’enderroc i desmuntades les bastides es va poder visualitzar tota l’elevació de la torre, un pany de muralla i un angle d’una altra torre quadrada, molt destruïda pel veïnatge de la casa de la Pia Almoina, que l’aprofitava en part com a fonament.
En una de les cares de la torre poligonal era visible un carreu quadrangular amb un relleu que representava un animal marí. També es va recuperar la part d’un fris decorat, en el qual s’alternaven garlandes de flors i fullatges i rostres o màscares.
Sembla ser que l’actuació es va aturar aquí amb l’objectiu de reforçar els paraments de la muralla per desprès poder procedir a l’exploració dels fonaments de la torre.

cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Restaurat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
1948-49
Tipus:
Seguiment
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Agustí Duran i Sanpere - MHC i Arxiu Municipal de la Ciutat
Motivació:
Enderroc de les cases del carrer Corríbia
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • ,
  • BALIL, A., 1958. "Sobre la fortificación del Bajo Imperio en Hispania: Las puertas de la muralla de Barcino", Actas del Primer Congreso de Estudios Clásicos (1956), Madrid, pp. 279-280.
  • BALIL, A., 1961. "Las murallas bajoimperiales de Barcino", Anejos de Archivo Español de Arqueología II, C.S.I.C. - Instituto Español de Arqueología, Madrid.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • DURAN I SANPERE, A., 1969. "La torre poligonal (nº 6) de la muralla romana", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XIII, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 51-67.
  • GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
  • MARINER BIGORRA, S., 1961. "Los conjuntos epigráficos romanos del Museo de Historia de la Ciudad", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, II; Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Notas sobre el sector nordeste de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, V, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-64.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona