Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: view_intervention: Torre romana número 24

 

Pend: view_geo_situation

Pend: prop_145:
Zona urbana
Pend: prop_146:
Ciutat Vella
Pend: prop_148:
6
Pend: prop_149:
14181
Pend: prop_95:
Carrer Sotstinent Navarro 8-10
Pend: prop_151:
UTM X: 431352,00000 | UTM Y: 4581630,00000

Pend: view_description_notes

Pend: prop_28: Torre romana número 24

Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Pend: prop_34:

Sembla ser que, abans del segle XIX, aquesta va ser buidada en la part alta per tal d’ampliar les cases que se li anaven adherint. No obstant, en el moment de la intervenció, les tres cares exteriors de la torre no mantenien la mateixa alçada; la que es situava al sud-est es conservava en tota la seva altura visible, amb un total de 18 fileres de carreus. Pel que fa a la paret frontal, aquesta mantenia les 18 fileres a la part esquerra, mentre que a la dreta tan sols restaven tres fileres. Per últim, la cara nord-oest, també només conservava les tres fileres inferiors.
En un moment indeterminat, es va construir una fonamentació més enllà del parament del nord-oest, i es va aixecar un mur de gran alçada, el qual semblava constituir el límit de la torre per aquest costat, i que podia ser d’època medieval. Posteriorment es va considerar que es tractava d’una reforma més moderna, feta amb elements aprofitats i descontextualitzats.
En aquesta campanya es va excavar les capes inferiors de la zona est, així com, la zona frontal de la torre, que no havien estat remoguts. Es va posar al descobert l’autèntic parament dret de la torre, el qual es trobava cobert pel mur d’època indeterminada fet amb un parament simulant carreus. Del parament romà, tan sols quedaven tres fileres de carreus. Al nivell en què havia quedat la base de la torre, i cobrint aquestes tres fileres de carreus i l’espai que hi havia entre elles i el mur posterior, es van localitzar successius paviments, el més modern de mosaic hidràulic, en ús fins el primer quart del segle XX. Per sota dels paviments, va aparèixer el formigó intern de la torre i així com materials arquitectònics dins d’aquesta capa.
En aquesta campanya es van localitzar també diversos capitells coríntics, cilíndrics i cúbics, un fust de columna, cornises, fornícules, així com, 8 escultures o fragments d’escultures (quatre en marbre i quatre en gres local). Entre aquests, destaca part del cos del bust de la testa de Faustina Menor, que es va localitzar a la torre 11. Una gran part del material es va deixar in situ ja que es trobaven adherits a la part interna dels paraments de carreus i podia comportar problemes en el manteniment de l’alçat.


Pend: view_type_crono

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Pend: prop_163:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Pend: view_techinfo_legal

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:
Regular

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:
Museitzat

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:
Pend: prop_57:
Declarat BCIN / BIC
Pend: prop_58:
Monument històric
Pend: prop_60:
20-04-1949
Pend: prop_64:
05-05-1949
Pend: prop_65:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Pend: prop_67:
Decret de Protecció de castells espanyols
Pend: prop_139:
Pend: prop_140:
Nivell A
Pend: prop_141:
Clases
Pend: prop_142:
Conjunt de la muralla romana.

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:
1960-61
Pend: prop_115:
Excavació
Pend: prop_116.:
Preventiva
Pend: prop_117:
Josep de Calassanç Serra i Ràfols - MHC
Pend: prop_118:
Adequació i estudi de la muralla romana
Pend: prop_119:
MHC

Pend: view_attach_documentation

Pend: Prop_bibliography:

  • ,
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Notas sobre el sector nordeste de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, V, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-64.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.
  • UDINA MARTORELL, F. , 1967. “Campaña de las excavaciones arqueológicas llevadas a cabo por el Museo de Historia de la Ciudad de Barcelona en 1961 -1962”, Cuadernos de Arqueología e Historia, XI, Ajuntament de Barcelona – Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-30.

Carta Arqueològica de Barcelona Pend: resume_project1
Pend: resume_project2

Pend: CComons_Base_text
Pend: Carta_aj_Base Pend: mail1_Base Pend: mail2_Base | Ajuntament de Barcelona