Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Torre romana número 24

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
6
Codi d'illa:
1418
Adreces:
Carrer Sotstinent Navarro 8-10
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431352,00000 | UTM Y: 4581630,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Torre romana número 24

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Sembla ser que, abans del segle XIX, aquesta va ser buidada en la part alta per tal d’ampliar les cases que se li anaven adherint. No obstant, en el moment de la intervenció, les tres cares exteriors de la torre no mantenien la mateixa alçada; la que es situava al sud-est es conservava en tota la seva altura visible, amb un total de 18 fileres de carreus. Pel que fa a la paret frontal, aquesta mantenia les 18 fileres a la part esquerra, mentre que a la dreta tan sols restaven tres fileres. Per últim, la cara nord-oest, també només conservava les tres fileres inferiors.
En un moment indeterminat, es va construir una fonamentació més enllà del parament del nord-oest, i es va aixecar un mur de gran alçada, el qual semblava constituir el límit de la torre per aquest costat, i que podia ser d’època medieval. Posteriorment es va considerar que es tractava d’una reforma més moderna, feta amb elements aprofitats i descontextualitzats.
En aquesta campanya es va excavar les capes inferiors de la zona est, així com, la zona frontal de la torre, que no havien estat remoguts. Es va posar al descobert l’autèntic parament dret de la torre, el qual es trobava cobert pel mur d’època indeterminada fet amb un parament simulant carreus. Del parament romà, tan sols quedaven tres fileres de carreus. Al nivell en què havia quedat la base de la torre, i cobrint aquestes tres fileres de carreus i l’espai que hi havia entre elles i el mur posterior, es van localitzar successius paviments, el més modern de mosaic hidràulic, en ús fins el primer quart del segle XX. Per sota dels paviments, va aparèixer el formigó intern de la torre i així com materials arquitectònics dins d’aquesta capa.
En aquesta campanya es van localitzar també diversos capitells coríntics, cilíndrics i cúbics, un fust de columna, cornises, fornícules, així com, 8 escultures o fragments d’escultures (quatre en marbre i quatre en gres local). Entre aquests, destaca part del cos del bust de la testa de Faustina Menor, que es va localitzar a la torre 11. Una gran part del material es va deixar in situ ja que es trobaven adherits a la part interna dels paraments de carreus i podia comportar problemes en el manteniment de l’alçat.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Museitzat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
1960-61
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Josep de Calassanç Serra i Ràfols - MHC
Motivació:
Adequació i estudi de la muralla romana
Promotor/propietari:
MHC

Documentació

Bibliografia:

  • UDINA MARTORELL, F. , 1967. “Campaña de las excavaciones arqueológicas llevadas a cabo por el Museo de Historia de la Ciudad de Barcelona en 1961 -1962”, Cuadernos de Arqueología e Historia, XI, Ajuntament de Barcelona – Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-30.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
  • ,
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Notas sobre el sector nordeste de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, V, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-64.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona