Situación geográfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Ciutat Vella
- Codi de parcel·la:
- 6
- Codi d'illa:
- 14181
- Adreces:
- Carrer Sotstinent Navarro 8-10
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 431360,00000 | UTM Y: 4581616,00000
Descripción, imágenes y notas históricas
Nombre singular: Torre Romana número 25
Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
L’estudi i excavació d’aquesta torre sembla ser que es va iniciar cap el 1959. Segons en J. de C. Serra i Ràfols, aquesta torre senyalava un canvi en la direcció de la muralla. En aquell moment les mesures de la torre eren de 3,75 m. els laterals i de 6,15 m. la part frontal. Es conservava més o menys la major part del cub massís revestit de grans carreus, en canvi del cos superior, fet d’aparell petit, no es conservava res, ja que la sobreelevació que es veia en aquell moment era més moderna. A l’interior de la torre es va documentar una cisterna de 4 m. de fondària que afectava al massís en la seva part alta. En l’angle sudest de la torre, la que donà al carrer Basea, es va posar al descobert l’any 1959 una cornisa usada a modus de basament. Examinant el seu parament es van localitzar inscripcions en un carreu reutilitzat (de 90 x 65 cm.) en la qual es parlava d’un Flamen. També es van documentar carreus corresponents a parts d’un baixrelleu localitzat en els trams entre les torres 23-24 i 24-25.
A banda també es documentà el tram de muralla entre les torres 24 i 25. Aquest pany de la muralla romana va ser descobert exteriorment fins la seva fonamentació. Presentava una longitud de 8,20 m. sense basament motllurat, tan sols una primera filera que sobresortia uns 5 cm. Es conservava un alçat de 20 fileres de grans carreus, per damunt dels quals es va construir en època medieval una volta formada per tres arcs paral•lels, entre els quals s’estenen lloses de pedra per cobrir els espais entremitjos. Precisament en els extrems dels arcs, en els espais que els separen, encara es podia veure la cornisa de coronament dels grans carreus.
Observant els grans carreus es va poder documentar algun gravat d’un bust. Va quedar pendent el buidatge intern del tram.
Cronología y tipología de los hallazgos
Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Información técnica y legal
Estat de conservació:
- Estat:
- Bo
Protecció:
Proteccions existents:
- Protecció Fisica:
- Museitzat
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Declarat BCIN / BIC
- Classificació:
- Monument històric
- Data Declaració:
- 20-04-1949
- Núm. BOE:
- 05-05-1949
- Núm. Registre Estatal:
- (R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
- Comentari:
- Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Nivell A
- Data aprovació:
- Clases
- Comentari:
- Conjunt de la muralla romana.
Actuacions:
- Data:
- 1959 - 61 - 62
- Tipus:
- Excavació
- Tipus admin..:
- Preventiva
- Director / Autor:
- Josep de Calassanç Serra i Ràfols - MHC
- Motivació:
- Adequació i estudi de la muralla romana
- Promotor/propietari:
- MHC
Documentación
Bibliografia:
- ,
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona.
[Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
- GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
- PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
- PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.
- SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Notas sobre el sector nordeste de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, V, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-64.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/1598
+ 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
