Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0329.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0329, amb data de juliol del 1937, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
L’estructura defensiva, una galeria d’uns 70 m. de llarg que travessava la illa formada pels carrers Joan de peguera, rogent i Coll i Vehí en direcció nord-oest/ sud-est, comptava amb dos accessos, el nord al núm. 4 del carrer Joan de Peguera i el sud tenia l’accés sota l’actual pista de bàsquet que hi ha a l’est del núm. 1 del carrer Coll i Vehí, formant part del Col•legi Calasanç.
L’accés sud, l’únic que apareix acabat als plànols, comptava amb tres trams d’escala fent ziga-zaga que salvaven un desnivell de 7 m.
Segons els plànols els túnels feien entre 0’70 i 1’90 m. d’ample per 1’60 -2’15 d’alt. Just al centre de la galeria el refugi comptava amb un pou de ventilació.