Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: prop_145:: Zona urbana
Pend: prop_146:: Ciutat Vella

Pend: prop_95:: Baixada Santa Eulàlia 1,2 i 3.

Pend: prop_151:: UTM X: 431004,00000 | UTM Y: 4581583,00000

Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia exhaurida

Pend: prop_34:

Aquesta intervenció va venir motivada per la necessitat de canviar el sistema de clavegueram de la Baixada de Santa Eulàlia. Aquesta actuació podia significar que es pogués documentar algun tram de la muralla, ja que aquest carrer la tallava. A la vegada, segons una notícia proporcionada per Carreras Candi, podia ser que es localitzés un mosaic romà trobat possiblement en un dels edificis del carrer.
Els treballs arqueològics van posar al descobert a un metre per sota del nivell del carrer i a uns 20,50 m de distància de la cantonada amb el carrer Banys Nous, l’angle d’una de les torres de la muralla romana. Aquest angle feia uns 4 m. d'alçada i estava format per 5 fileres de grans carreus, per sota dels quals s’alçava un pany de pedres i morter de 60 cm. Per últim, es va documentar un gran carreu que descansava sobre el subsòl de tortorà, el qual es trobava a 5 m. s.n.m. Es va procedir a la realització de dos sondejos, un a l’interior de la torre i l’altre a l’exterior. Cal destacar que entre els carreus es van localitzar algunes pedres de Montjuïc tallades a mode de capitell. Algunes d’aquestes es van traslladar al Museu.
L’excavació va continuar amb la pràctica de dues cales al bell mig del carrer, per on havia de passar el nou desguàs. La primera es situava a uns 4,70 m. de distància de la torre romana, mesurava 1,20 m. de costat i es va arribar a 2,80 m. de fondària per sota del nivell de carrer. La segona cala es va realitzar a uns 6,70 m. de la primera i mesurava 1,25 m. d’ample per 1,45 m de llarg, arribant-se a una fondària de 3,20 respecte al nivell carrer. Totes dues sembla ser que van arribar al subsòl geològic (tortorà).

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Pend: prop_163:: Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Pend: prop_164:: Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:: Bo

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:: Tapat

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:

Pend: prop_57:: Declarat BCIN / BIC
Pend: prop_58:: Monument històric
Pend: prop_60:: 20-04-1949
Pend: prop_64:: 05-05-1949
Pend: prop_65:: (R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Pend: prop_67:: Decret de Protecció de castells espanyols

Pend: prop_139:

Pend: prop_140:: Protecció Legal
Pend: prop_141:: Clases

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:: 1966
Pend: prop_115:: Excavació
Pend: prop_116.:: Preventiva
Pend: prop_117:: J. de C. Serra i Ràfols / A. M. Adroer - MHC
Pend: prop_118:: Canvi de les clavegueres del carrer
Pend: prop_119:: MHC

Pend: Prop_bibliography:

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.
SERRA RÀFOLS, J. de C.; ADROER, A. M., 1967. "Sondeos arqueológicos en las calles del Veguer, dels Brocaters y Baixada de Santa Eulàlia", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XI, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona.

Pend: view_intervention: Baixada Santa Eulàlia 1,2 i 3.

Pend: view_geo_situation

Pend: view_description_notes