Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Baixada Santa Eulàlia 1,2 i 3.

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Baixada Santa Eulàlia 1,2 i 3.
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431004,00000 | UTM Y: 4581583,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

Aquesta intervenció va venir motivada per la necessitat de canviar el sistema de clavegueram de la Baixada de Santa Eulàlia. Aquesta actuació podia significar que es pogués documentar algun tram de la muralla, ja que aquest carrer la tallava. A la vegada, segons una notícia proporcionada per Carreras Candi, podia ser que es localitzés un mosaic romà trobat possiblement en un dels edificis del carrer.
Els treballs arqueològics van posar al descobert a un metre per sota del nivell del carrer i a uns 20,50 m de distància de la cantonada amb el carrer Banys Nous, l’angle d’una de les torres de la muralla romana. Aquest angle feia uns 4 m. d'alçada i estava format per 5 fileres de grans carreus, per sota dels quals s’alçava un pany de pedres i morter de 60 cm. Per últim, es va documentar un gran carreu que descansava sobre el subsòl de tortorà, el qual es trobava a 5 m. s.n.m. Es va procedir a la realització de dos sondejos, un a l’interior de la torre i l’altre a l’exterior. Cal destacar que entre els carreus es van localitzar algunes pedres de Montjuïc tallades a mode de capitell. Algunes d’aquestes es van traslladar al Museu.
L’excavació va continuar amb la pràctica de dues cales al bell mig del carrer, per on havia de passar el nou desguàs. La primera es situava a uns 4,70 m. de distància de la torre romana, mesurava 1,20 m. de costat i es va arribar a 2,80 m. de fondària per sota del nivell de carrer. La segona cala es va realitzar a uns 6,70 m. de la primera i mesurava 1,25 m. d’ample per 1,45 m de llarg, arribant-se a una fondària de 3,20 respecte al nivell carrer. Totes dues sembla ser que van arribar al subsòl geològic (tortorà).


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
1966
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
J. de C. Serra i Ràfols / A. M. Adroer - MHC
Motivació:
Canvi de les clavegueres del carrer
Promotor/propietari:
MHC

Documentació

Bibliografia:

  • SERRA RÀFOLS, J. de C.; ADROER, A. M., 1967. "Sondeos arqueológicos en las calles del Veguer, dels Brocaters y Baixada de Santa Eulàlia", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XI, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona