Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: view_geo_situation

Pend: prop_145:: Zona urbana
Pend: prop_146:: Ciutat Vella
Pend: prop_148:: 8
Pend: prop_149:: 12196

Pend: prop_95:: Carrer Tapineria 5-19

Pend: prop_151:: UTM X: 431264,00000 | UTM Y: 4581711,00000

Pend: view_description_notes

Pend: prop_28: Torre Romana número 17

Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Pend: prop_34:

Aquesta intervenció es va iniciar el desembre de 1962. En aquesta torre que es trobava a l’alçada del pas de ronda, s’ubicava el despatx de la Direcció del Museu i comunicava amb la capella de Santa Àgata. Si bé ja havia estat buidada des de feia temps per aprofitar l’espai i en aquesta campanya es va practicar diverses cales per tal de comprovar si els fonaments també havien estat buidats. Es va procedir a acabar l’excavació de l’opus caementicium fins el subsòl on s’assentava la fonamentació.

Pend: view_type_crono

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Pend: prop_163:: Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Pend: prop_164:: Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Pend: view_techinfo_legal

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:: Bo

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:: Museitzat

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:

Pend: prop_57:: Declarat BCIN / BIC
Pend: prop_58:: Monument històric
Pend: prop_60:: 20-04-1949
Pend: prop_64:: 05-05-1949
Pend: prop_65:: (R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Pend: prop_67:: Decret de Protecció de castells espanyols

Pend: prop_139:

Pend: prop_140:: Protecció Legal
Pend: prop_141:: Clases

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:: 1962-63
Pend: prop_115:: Excavació
Pend: prop_116.:: Preventiva
Pend: prop_117:: Josep de Calassanç Serra i Ràfols - MHC
Pend: prop_118:: Adequació i estudi de l'edifici
Pend: prop_119:: MHC

Pend: view_attach_documentation

Pend: Prop_bibliography:

,
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
BERNI, P.; CARRERAS, C. , 2009. Les marques d’àmfores importades o d’altres àrees de la Tarraconense” Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 45-62
BERNI, P; CARRERAS, C., 2001. “El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques”. Faventia, vol 1, núm. 23, p.103-129.
FLORENSA, A., 1958. Las murallas romanas de la ciudad, Ayuntamiento de Barcelona, Barcelona.
GARRUT, J. M. , 1964.“Notas para la Crónica del Museo”, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, núm. 6, Ajuntament de Barcelona – Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 123-132.
GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.
SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Notas sobre el sector nordeste de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, V, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-64.