Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: view_intervention: Fàbrica La Barcelonesa

 

Pend: view_geo_situation

Pend: prop_145:
Zona urbana
Pend: prop_146:
Ciutat Vella
Pend: prop_148:
13
Pend: prop_149:
8144
Pend: prop_95:
Carrer Sant Pau 34, 36
Pend: prop_151:
UTM X: 430768,00000 | UTM Y: 4581248,00000

Pend: view_description_notes

Pend: prop_28: Fàbrica La Barcelonesa

Pend: prop_33: Positius. Sense rebaix del subsòl

Pend: prop_34:

Nicolau Tous i Soler va establir la seva fàbrica en l’antic convent de Sant Agustí als volts de 1842. En aquests temps, els terrenys del cenobi havien passat a mans de Manuel Lerena, soci principal de la societat “Compañía Barcelonesa de Fundición” (derivada de la firma “Pablo Llobera y Cía”). Així doncs, la fàbrica aprofitava les estructures del convent suara citat; els claustres inacabats del segle XVIII, obra de Pere Costa, van ser adequats per a contenir una foneria i un taller de construcció de maquinària tèxtil. En relació, Pascual Madoz fa una descripció detallada de l’edifici objecte d’estudi: “El edificio destinado para los talleres de construcción es suntuoso; en él se ven combinadas la perspectiva y la economía: la componen dos naves cuyos lados forman un ángulo recto de 93 varas castellanas de largo el uno, y de 74 el otro, con 11 de ancho, en cuya área está el local destinado para la fundición, e inmediata a la máquina de vapor de fuerza de 45 caballos, que transmite el movimiento a los talleres. Sobre las dimensiones dichas levantan 3 pisos descansando uno sobre columnas de hierro, y otros sostenidos por vigas con tirantes de hierro en forma de puentes colgantes: en la parte opuesta hay un ancho corredor con un almacén encima de 60 varas de largo sostenido por barras de hierro colado. El magnífico local para la fundición de hierro y bronce es de forma cuadrangular, cuya base tiene 34 varas, con dos pescantes giratorios para levantar pesos[…]”. Poc després, el 1850, la firma va passar anomenar-se “Tous, Ascacíbar y Comapañía”. L’any 1854, després de fusionar-se amb l’empresa de Valentí Esparó, va sorgir la societat “La Maquinista Terreste y Marítima”, tenim com a principals accionistes Valentí Esparó, Nicolau Tous i Celedoni Ascacíbar.


Pend: view_type_crono

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Convent

Pend: prop_163:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Fàbrica

Pend: prop_163:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Pend: prop_164:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Pend: view_techinfo_legal

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:
Protecció Física

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:
Pend: prop_57:
Protecció Legal
Pend: prop_58:
Clases
Pend: prop_139:
Pend: prop_140:
Protecció Legal
Pend: prop_141:
Clases

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:
2005
Pend: prop_115:
Documentació / Estudi històric
Pend: prop_116.:
Preventiva
Pend: prop_117:
Jaume Artigues Vidal / Francesc Mas Palahí
Pend: prop_118:
Documental
Pend: prop_119:

Pend: view_attach_documentation

Pend: No_Content

Pend: No_attach_documentation


Carta Arqueològica de Barcelona Pend: resume_project1
Pend: resume_project2

Pend: CComons_Base_text
Pend: Carta_aj_Base Pend: mail1_Base Pend: mail2_Base | Ajuntament de Barcelona