Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Fàbrica La Barcelonesa

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
13
Codi d'illa:
8144
Adreces:
Carrer Sant Pau 34, 36
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430768,00000 | UTM Y: 4581248,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Fàbrica La Barcelonesa

Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl

Descripció:

Nicolau Tous i Soler va establir la seva fàbrica en l’antic convent de Sant Agustí als volts de 1842. En aquests temps, els terrenys del cenobi havien passat a mans de Manuel Lerena, soci principal de la societat “Compañía Barcelonesa de Fundición” (derivada de la firma “Pablo Llobera y Cía”). Així doncs, la fàbrica aprofitava les estructures del convent suara citat; els claustres inacabats del segle XVIII, obra de Pere Costa, van ser adequats per a contenir una foneria i un taller de construcció de maquinària tèxtil. En relació, Pascual Madoz fa una descripció detallada de l’edifici objecte d’estudi: “El edificio destinado para los talleres de construcción es suntuoso; en él se ven combinadas la perspectiva y la economía: la componen dos naves cuyos lados forman un ángulo recto de 93 varas castellanas de largo el uno, y de 74 el otro, con 11 de ancho, en cuya área está el local destinado para la fundición, e inmediata a la máquina de vapor de fuerza de 45 caballos, que transmite el movimiento a los talleres. Sobre las dimensiones dichas levantan 3 pisos descansando uno sobre columnas de hierro, y otros sostenidos por vigas con tirantes de hierro en forma de puentes colgantes: en la parte opuesta hay un ancho corredor con un almacén encima de 60 varas de largo sostenido por barras de hierro colado. El magnífico local para la fundición de hierro y bronce es de forma cuadrangular, cuya base tiene 34 varas, con dos pescantes giratorios para levantar pesos[…]”. Poc després, el 1850, la firma va passar anomenar-se “Tous, Ascacíbar y Comapañía”. L’any 1854, després de fusionar-se amb l’empresa de Valentí Esparó, va sorgir la societat “La Maquinista Terreste y Marítima”, tenim com a principals accionistes Valentí Esparó, Nicolau Tous i Celedoni Ascacíbar.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Convent

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Fàbrica

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
2005
Tipus:
Documentació / Estudi històric
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Jaume Artigues Vidal / Francesc Mas Palahí
Motivació:
Documental
Promotor/propietari:

Documentació

Sense contingut

Aquesta Intervenció no té documentació adjunta


Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona