Descripció:

Aquesta intervenció arqueològica va ser motivada per la construcció d’un aparcament subterrani al subsòl de la Plaça Comercial. La zona d’actuació arqueològica es corresponia íntegrament a la Plaça Comercial i limitava al nord amb el Mercat del Born, al sud amb dues illes de cases amb façana a la Plaça Comercial, per l’oest amb el carrer Fusina i a l’est amb el carrer Bonaire de l’antic barri de La Ribera. La totalitat de la intervenció s’ubicava a la via pública i abastava una àrea de 4800 m². L’excavació en extensió es va realitzar en dues fases i es va dividir en sis sectors, A (I), B (II), C (III), D (IV), E (VII) i F (VIII). Els sectors estaven definits pels propis límits de l’excavació i per unes zones sense excavar que estaven ocupades per una sèrie de serveis en funcionament.
En el sector A, que corresponia a la part nord-oest de l’excavació es va documentar a part del Rec Comtal, el carrer Gensana, la part nord del carrer Qui va del Born al pla d’en Llull, així com les respectives illes de cases.

El sector B, situat a la part nord-est de l’excavació, englobava la part nord dels carrers Qui va del Born al pla d’en Llull, Joch de la Pilota i Bonayre i diverses estructures relacionades amb les cases i tallers artesanals.

El sector C, es corresponia amb la part sud-est de l’excavació, entre els sectors B i E. Englobava la part central dels carrers Qui va del Born al pla d’en Llull, Joch de la Pilota i Bonayre i les illes de casas adjacents.

El sector D, s’ubicava a la part central de l’excavació, en l’extrem sudest de l’illa de cases formada entre els carrers de Gensana i del carrer Qui va del Born al pla d’en Llull. Entre els sectors A i F.

El sector E corresponia a la part sud-est de l’excavació, per sota del sector C i comprenia la part sud dels carrers Qui va del Born al pla d’en Llull, Joch de la Pilota i Bonayre i part de les cases adjacents als carrers. El sector F, ubicat a la part sud-oest de l’excavació, per sota del sector A, s’extenia per la part sud del carrer Qui va del Born al pla d’en Llull i per les cases adjacents.

Els resultats d’aquesta intervenció van permetre establir una seqüència cronològica que s’iniciava a l’època romana i finalitzava al segle XVIII amb l’enderroc del barri de la Ribera per ordre del rei Felip V.

Del moment més antic es van recuperar deu enterraments d'inhumació en fossa simple i tombes de tegula a doble vessant excavats a les sorres. Aquests enterraments es van datar entre els segles IV-VII dC i estaven situats a la meitat del solar més propera al mar.

Dins de la mateixa zona en un moment que s'ha de situar entre els anys 714 i 801, es va documentar una zona de necròpolis on es van recuperar un total de 18 individus inhumats en fossa simple en posició de decubit lateral que segueix unes prescripcions islàmiques.

La intervenció arqueològica en la plaça Comercial de Barcelona, malgrat les limitacions, pel que fa al temps d’execució de l’obra i a la presència d’un número important de serveis contemporanis, va posar al descobert 4.800 m2 de la trama urbana de l’antic barri de la Ribera, des del seu origen a finals del segle XIII fins a la seva destrucció a començaments del segle XVIII. Es van identificar fins a 8 carrers, tres dels quals principals, i una sèrie de carrers menors, situats en la part del barri més propera al mar. En un dels carrers, el carrer Gensana, es va poder documentar una part del ‘Merdançar’, la claveguera més important de Barcelona en època Moderna, per motius de seguretat només es va excavar un petit tram, però es va poder apreciar la gran capacitat de la mateixa.

Molt a prop del ‘Merdançar’, es va poder identificar un petit tram del Rec Comtal. L’excavació dels nivells de colmatació de Rec, ens mostraven estrats força potents, amb molta ceràmica i amb una datació entre la segona meitat del segle XVII i començaments del segle XVIII. En els nivells inferiors es va poder documentar un nivell datat en el segle XIV.

En la part central de l’excavació, les illes de cases amb façana al carrer Qui va del Born, presentaven una planta quadrada o rectangular, i es van interpretar com a edificacions on es feia servir la planta baixa com a lloc de manufactura de productes i venda en els àmbits amb accés directe des del carrer.

Les edificacions de la part est de l’excavació, presentaven també una planta rectangular, però no es van poder documentar indicis d’activitat artesanal, tot i que molt possiblement també es realitzés en algunes de les Unitats Estructurals, també es va apreciar la compartimentació d’algunes de les Unitats Estructurals originals, en edificacions més petites.