Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Muralla romana

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
16
Codi d'illa:
11183
Adreces:
Carrer Banys Nous 20
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430996,00000 | UTM Y: 4581593,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Muralla romana

Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl

Descripció:

L'edifici ocupa una parcel·la regular delimitada pels carrers de Banys Nous, Baixada de Santa Eulàlia i Sant Sever. Són escasses i indirectes les referències documentals sobre l'edifici objecte d'estudi. No obstant això, tenim constància que la família Capdevila era propietària de la finca des de mitjans del segle XVIII. En efecte, Pau Capdevila va endegar obres de reforma al llarg dels anys 1745 i 1768. A poc després, el 1780, essent propietari Josep Anton Capdevila (catedràtic del Col·legi de Cirurgia), s'efectuaren obres de millora a nivell de façana. L'any 1802 la finca va ser adquirida per la família Galpí. Posteriorment, entre 1822 i 1834, es va redistribuir les obertures de l'edifici setcentista, sota la direcció dels traçadors Josep Domínguez i Francesc Renart i Arús respectivament. La seva façana principal presentava cinc nivells d'alçat (pb + 4p) amb cinc obertures en cadascun d'ells (cal destacar els elements escultòrics de les testeres i brancals de les finestres del segle XVI?). L'edifici s'adossa al circuit de l'antiga muralla romana (entre les torres 69 i 70).

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer dels Banys Nous

    Hi eren antigament, cantonada amb el carrer de la Boqueria. Eren els anomenats banys àrabs (en realitat eren banys jueus). El 5 dels idus de juny de 1160, Ramon Berenguer IV féu contracte amb l'alfaquí Abraham per fer uns banys públics en un hort que aquell sobirà posseïa prop del nou castell vescomtal. Subsistiren fins a l'any 1716.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
1990
Tipus:
Documentació / Estudi històric
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Francesc Caballé
Motivació:
Documental
Promotor/propietari:
MUHBA - Promoció Ciutat Vella, S.A./ Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona