Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Muralla romana

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
10
Codi d'illa:
1117
Adreces:
Carrer Arc de Sant Ramon del Call 5
Carrer Call 3bis
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431061,00000 | UTM Y: 4581519,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Muralla romana

Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl

Descripció:

L'edifici ocupa una parcel·la irregular delimitada pels carrers de Sant Ramon del Call (nord-est) i del Call (sud-est). Són escasses les referències documentals sobre l'edifici objecte d'estudi. No obstant això, hi ha constància que la família Tost era propietària d'aquest a mitjans del segle XIX. En efecte, Jaume Tost va sol·licitar permís per a enderrocar l'edifici preexistent i construir un altre l'any 1863. La seva façana principal (c/ de Sant Ramon del Call, 5) presenta cinc nivells d'alçat (pb + 4p) amb quatre obertures en cadascun d'ells. La façana posterior (c/ del Call, 3b) s'assenta sobre l'antiga muralla romana.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 31/12/1864 (Abans de 1865)

    Carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call

    En homenatge a sant Ramon de Penyafort, barceloní confessor de Jaume I. Canonitzat a començament del segle XVII. L'any 1222 s'aposentaren en unes cases d'aquest carrer els frares dominicans, i fou lloc d'estada del futur sant Ramon.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer del Call

    En aquest carrer era on acostumaven a firar els gèneres els jueus. Carrer principal de l'antic barri jueu de la ciutat, embolcat pels carrers de la Baixada de Santa Eulàlia, Banys Nous, Call i Sant Honorat.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
1990
Tipus:
Documentació / Estudi històric
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Francesc Caballé
Motivació:
Documental
Promotor/propietari:
MUHBA - Promoció Ciutat Vella, S.A./ Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona