Situació geogràfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Ciutat Vella
- Codi de parcel·la:
- 9
- Codi d'illa:
- 11178
- Adreces:
- Carrer Arc de Sant Ramon del Call 5bis
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 431052,00000 | UTM Y: 4581530,00000
Descripció, imatges i notes històriques
Nom singular: Muralla romana
Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl
Descripció:
La finca originàriament ocupava una porció de terreny més àmplia ja que incloïa la parcel·la del carrer de Banys Nous, núm. 10. Són escasses les referències documentals sobre l'edifici objecte d'estudi. No obstant això, hi ha constància que la família Comas era propietària d'aquesta a mitjans del segle XIX. En efecte, Manel Comas va sol·licitar permís per a construir un edifici d'habitatges l'any 1857, sota la direcció de l'arquitecte Carles Gauran. La seva façana principal presenta cinc nivells d'alçat (pb + 4p) amb tres obertures en cadascun d'ells. Les seves característiques edificatòries eren pròpies de l'arquitectura civil barcelonina de mitjans del segle XIX. L'edifici segueix l'orientació de l'antiga muralla romana.
Notícies històriques:
-
Tipus:
Toponímia / nomenclàtor
| Data:
31/12/1864 (Abans de 1865)
Carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call
En homenatge a sant Ramon de Penyafort, barceloní confessor de Jaume I. Canonitzat a començament del segle XVII. L'any 1222 s'aposentaren en unes cases d'aquest carrer els frares dominicans, i fou lloc d'estada del futur sant Ramon.
cronologia i tipologia de les troballes
Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla
- Cronologia inicial:
- Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
- Cronologia final:
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos
- Cronologia inicial:
- Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
- Cronologia final:
Informació tècnica i legal
Estat de conservació:
- Estat:
- Bo
Protecció:
Proteccions existents:
- Protecció Fisica:
- Protecció Física
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Declarat BCIN / BIC
- Classificació:
- Monument històric
- Data Declaració:
- 20-04-1949
- Núm. BOE:
- 05-05-1949
- Núm. Registre Estatal:
- (R.I.) - 51 - 0000417- 00000
- Comentari:
- Decret de Protecció de Castells Espanyols.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Nivell A
- Data aprovació:
- Clases
- Comentari:
- Conjunt de la muralla romana.
Actuacions:
- Data:
- 1990
- Tipus:
- Documentació / Estudi històric
- Tipus admin..:
- Preventiva
- Director / Autor:
- Francesc Caballé
- Motivació:
- Documental
- Promotor/propietari:
- MUHBA - Promoció Ciutat Vella, S.A./ Barcelona
Documentació
Bibliografia:
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona.
[Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
- PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010]
http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
- PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
- PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/1502
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
