Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica realitzada al carrer Tapineria i a l'avinguda de la Catedral, consistent en el seguiment de l’obertura de rases per a documentar la possible presència de restes arqueològiques, va concloure amb resultats positius.
Les 2 rases realitzades tenien una amplada de 50 cm. i una profunditat aproximada d'1 m. El control de les obres va permetre documentar quatre estructures a la rasa 100, mentre que la rasa 200 donà resultats negatius.
Les quatre estructures eren cobertes per un nivell de rebliment de rases de servei recents, consistent en sauló ataronjat amb clapes grisoses i restes de material constructiu contemporani. Per sobre d’aquest nivell es trobaven ja les preparacions de paviment i el paviment actual.
Les dues primeres estructures estaven clarament relacionades, ja que la primera, un embornal ja amortitzat, es recolzava en la segona, la qual s’interpretà com la part superior d’una claveguera en la qual desguassaria l’embornal.
En el cas de la tercera estructura, es va poder datar i saber a què corresponia pràcticament amb tota seguretat. Es tractava d’un mur (o de la fonamentació d’un mur) del qual només va ser possible documentar l’alçat del seu costat sud, ja que va aparèixer al tall nord de la rasa, seguint la mateixa orientació que aquesta, si bé lleugerament més desviat cap al nord-est / sud-oest. Estava format per pedres irregulars de dimensions mitjanes i petites i fragments de maons massissos, lligats amb argamassa de color blanquinós i de poca qualitat. Es tractà del mur o bé la fonamentació del mur de façana de la finca núm. 29 del carrer de la Corríbia, concretament el seu extrem nord-oest.
Cal tenir en compte que, malgrat la datació d’aquest mur en època moderna o contemporània, formava part de la xarxa urbanística que va crear-se durant la baixa edat mitjana i que, sense grans canvis, va perdurar fins a les grans modificacions del segle XX.
Finalment, l’última estructura documentada era una estructura confeccionada amb pedres irregulars (de dimensions mitjanes i petites) i morter de calç blanquinós de poca qualitat que podria ser d’època moderna o contemporània. Tot i que presentava l’aspecte d’un mur amb la part superior irregular a causa d’accions de destrucció, no es pot descartar que es tractés d’una claveguera, ja que també estava situat força al centre de l’antic carrer de la Corríbia (concretament, era a la cruïlla d’aquest carrer amb el de Ripoll).
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 07/07/1942
Avinguda de la Catedral
Condueix a la catedral. L'actual seu gòtica començà a bastir-se l'any 1296, en temps del rei Jaume II. Al seu subsòl s'han trobat restes de l'anterior seu romànica de Ramon Berenguer el Vell i de la primitiva basílica paleocristiana.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de la Tapineria
Hi eren establerts obradors de tapins, mena de sandàlies de suro folrat de cuir amb una coberta de roba, que usaven antigament les dones. Segons Roca i Comas (1922), el seu nom inicial fou xapins i xapiners el nom dels artesans que les elaboraven.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/141
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona