Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica a les Drassanes Reials va comportar actuacions particulars a cada àmbit i treballs arqueològics diversos en cada cas.
Naus de la Generalitat - Sala de Capmany: amb un total de 859,90 m2, aquest espai comprèn tres naus i sis crugies de les deu que té la Sala de la Generalitat. Per a la instal•lació de serveis s’hi van realitzar dues rases, una perimetral, de 120 m. lineals aproximadament, 1,50 m. d’ample i 1,30 m. de profunditat des del paviment contemporani i una segona, a la galeria central, de 32 m. lineals, 2,5 m. d’ample i 2,30 m. de profunditat. En aquesta àrea la renovació del paviment va motivar l’aixecament de l’anterior i de la corresponent preparació de formigó (70 cm.). En aquest punt es va procedir a netejar l’estrat resultant d’aquesta actuació i davant l’aparició d’estructures arqueològiques en el nivell immediatament inferior, es va decidir intervenir a la totalitat de l’àrea de la sala.
D’aquesta manera es van poder documentar estructures de diverses fases cronològiques:
S.XX: dipòsits relacionats amb el taller industrial dels anys 1920-30. Restes de murs de compartimentació de l’espai. Pous.
S.XVIII: Restes de les estructures de la farga (pilars, fornals, retalls, pous).
S.XVIII-XVII: estrat que es trobava retallat per les estructures de la farga i paviments d’ús.
S.XIV-XV es van documentar retalls i alguns murs de funcionalitat diversa.
Llotja: Aquest espai, ubicat a les quatre crugies restants de la Sala de la Generalitat, comprèn 322,21 m2. També per instal•lació de serveis es va obrir una rasa a la nau central de 64 m. lineals, 2,40 m. d’ample i 1,30 m. de profunditat respecte al paviment. A la primera nau (nordest) es va realitzar una segona rasa a la vuitena crugia. El nivell de paviment actual es va respectar. En aquesta intervenció es van documentar estrats del segle XVII i enderrocs.
Sala de les Galeres. En aquest edifici només es va realitzar una petita cala a tocar del parament septentrional, dins de la porxada perimetral situada a l’oest, al sud de la sisena crugia de la tercera nau de la Sala de la Generalitat.
Edifici del Porxo Nou o Palau de Pere IV. Aquest edifici de planta rectangular consta en l’actualitat de dues naus de catorze crugies i dues plantes. La intervenció que afectava el subsòl es centrava en els vuit trams orientals de la nau i consistia en l’obertura de dues rases perpendiculars a la direcció de la sala per a la instal•lació de serveis provisionals i la substitució del paviment existent per un altre. Realitzant el seguiment arqueològic de la primera rasa es va documentar, a 1,60 m. del nivell actual, un nivell d’ús pertanyent a la construcció original de l’edifici format per dos paviments contemporanis, un de lloses de pedra i un de rajols de ceràmica cuita. Per tal de comprovar el seu abast a tota la sala es van obrir dues rases més que van confirmar l’extensió d’aquest nivell a tota l’àrea. Davant aquests resultats el Servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya va recomanar descobrir la totalitat del paviment antic i la direcció del Museu Marítim i de les obres de restauració van dissenyar un nou projecte de restauració que no afectava les restes arqueològiques.
Jardí del Rei. Es troba davant la façana de llevant de l’edifici del Porxo Nou al que incorpora tres crugies de la nau meridional de les Naus de la Generalitat. Les actuacions que van motivar la intervenció arqueològica van ser l’obertura d’un pou de recollida d’aigües residuals davant de l’entrada d’accés al museu, de 4,50 x 4,50 m. i 4 m. de profunditat, i la seva rasa de connexió amb la xarxa de clavegueres del Portal de Sta. Madrona. Aquesta discorria uns 31 m. amb direcció NE-SW des del pou fins a la façana occidental de la Llotja, on realitzava un gir per continuar 24 m. més al llarg del pati existent entre les naus de la Sala de la Generalitat i la façana oriental de la Sala Pere IV. La seva amplada era de 2,50 m. i es va arribar a una fondària entre 1,60 a 2 m. La ubicació inicial del pou es va descartar en aparèixer vàries estructures arqueològiques que impedien la seva construcció i es va desplaçar cap a ponent. Es va localitzar l’alambor original de la torre medieval incorporada a l’edifici del Porxo Nou; estructures i fonamentacions de murs de factura moderna perpediculars al parament de l’edifici de Pere IV. Del segle XVIII-XIX es va documentar el mur que tancava la Llotja així com, un pou cec i per últim, es van localitzar dos enterraments adults del segle XIV-XV.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1663
L’exèrcit espanyol va esdevenir el nou propietari de l’edifici.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1935
L’exèrcit abandonà l’edifici i el cedí a la ciutat
Tipus: Notícies / documents | Data: 1941
Es va inaugurar el Museu Marítim de Barcelona.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1378
L'acció conjunta de la Diputació del General, el rei Pere el Cerimoniós i el Consell de Cent, que agilitzar les obres de les Drassanes i les encarregaren al mestre Arnau Ferrer.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 20/12/1979
Avinguda de les Drassanes
Hi donen al davant les històriques drassanes de Barcelona, iniciades per Pere II i constituïdes bàsicament al segle XIV. Després de la guerra dels Segadors foren ocupades militarment, i serviren de caserna fins a temps recents. Avui Museu Marítim.
Tipus: Notícies / documents | Data: Finals del segle XIV, inici del segle XV
Construcció de les segones muralles medievals
Tipus: Notícies / documents | Data: 1578
Aquest any l'administració i la conservació de les Drassanes van passar a mans de la Generalitat i es van començar a bastir la Sala de la Generalitat
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/140
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
