Pend: prop_33: Positius. Sense rebaix del subsòl
L’edifici està emplaçat al sector sud-oriental del districte de Ciutat Vella, i delimita amb el carrer Regomir (sud-oest), les cases i construccions del Pati d’en Llimona (nord-est), el pati posterior de la finca, núm. 3, del carrer Correu Vell (nord-est) i l’immoble del carrer Regomir, núm. 11-19 (sud-est).
Aquest sector és un dels més significatius pel que fa la història de la ciutat. Efectivament, les diferents estructures arquitectòniques que s’hi localitzen permeten aclarir alguns aspectes sobre l’origen i l’evolució de Barcelona. Cal destacar, en aquest sentit, les arcades descobertes a l’interior de la torre -que han estat subjecte de diferents interpretacions: teatre romà, porta bífora d’època d’Agust, etc.-; torre bestorre; panys de muralla; restes estructurals relacionades amb la porta d’accés del segle IV d. C. i unes termes suburbanes altimperials.
L’antic portal d’època romana va ser transformat en castell entre els segles X i XI. A les darreries del segle XV s’ocupa definitivament l’espai comprès entre l’antic castell i els edificis medievals fora muralles. Tal vegada, les primeres estructures del primer edifici (c/ Regomir, núm. 7-9) es varen construir al llarg d’aquesta centúria. L’any 1530 es va erigir la capella de Sant Cristòfol -que ocupa bona part de la bestorre (abans hi havia una fornícula d’advocació homònima construïda per encomi d’un tal Joan Benet Descoll). A poc després, el 1567, s’hi van endegar obres de reconstrucció i ampliació.
Peregrí Guarch, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1861, sota la direcció de Pau Martorell. La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat amb quatre obertures en cadascun d’ells.
Pend: prop_125: Toponímia / nomenclàtor | Pend: prop_126: 01/01/1865
Carrer del Regomir
A l'inici del segle XI, el comte Mir emprèn la restauració del vell rec romà per assegurar regatges, moure molins i portar aigües a les portes de la ciutat, abocant el corrent al Merdançà, bo i desviant aquest del vell port i duent el rec a mar pel peu de la muralla fins a la baixada que hom en dirà del Regomir. La versió més creïble és que es tracta d'un cognom de família, tot tenint en compte que els cognoms vénen del nom de lloc. Mateu Regomir fou canceller de la ciutat l'any 1258. El Castrum Regominorum és esmentat l'any 1025.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/1355
Pend: resume_project1
Pend: resume_project2
