Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Regomir 7-9

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
13
Codi d'illa:
14166
Adreces:
Carrer Regomir 7-9
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431370,00000 | UTM Y: 4581437,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl

Descripció:

L’edifici està emplaçat al sector sud-oriental del districte de Ciutat Vella, i delimita amb el carrer Regomir (sud-oest), les cases i construccions del Pati d’en Llimona (nord-est), el pati posterior de la finca, núm. 3, del carrer Correu Vell (nord-est) i l’immoble del carrer Regomir, núm. 11-19 (sud-est).
Aquest sector és un dels més significatius pel que fa la història de la ciutat. Efectivament, les diferents estructures arquitectòniques que s’hi localitzen permeten aclarir alguns aspectes sobre l’origen i l’evolució de Barcelona. Cal destacar, en aquest sentit, les arcades descobertes a l’interior de la torre -que han estat subjecte de diferents interpretacions: teatre romà, porta bífora d’època d’Agust, etc.-; torre bestorre; panys de muralla; restes estructurals relacionades amb la porta d’accés del segle IV d. C. i unes termes suburbanes altimperials.
L’antic portal d’època romana va ser transformat en castell entre els segles X i XI. A les darreries del segle XV s’ocupa definitivament l’espai comprès entre l’antic castell i els edificis medievals fora muralles. Tal vegada, les primeres estructures del primer edifici (c/ Regomir, núm. 7-9) es varen construir al llarg d’aquesta centúria. L’any 1530 es va erigir la capella de Sant Cristòfol -que ocupa bona part de la bestorre (abans hi havia una fornícula d’advocació homònima construïda per encomi d’un tal Joan Benet Descoll). A poc després, el 1567, s’hi van endegar obres de reconstrucció i ampliació.
Peregrí Guarch, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1861, sota la direcció de Pau Martorell. La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat amb quatre obertures en cadascun d’ells.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer del Regomir

    A l'inici del segle XI, el comte Mir emprèn la restauració del vell rec romà per assegurar regatges, moure molins i portar aigües a les portes de la ciutat, abocant el corrent al Merdançà, bo i desviant aquest del vell port i duent el rec a mar pel peu de la muralla fins a la baixada que hom en dirà del Regomir. La versió més creïble és que es tracta d'un cognom de família, tot tenint en compte que els cognoms vénen del nom de lloc. Mateu Regomir fou canceller de la ciutat l'any 1258. El Castrum Regominorum és esmentat l'any 1025.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Termes

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Capella

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Museitzat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51- 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
1998
Tipus:
Documentació / Estudi històric
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Francesc Caballé / Reinald Gonzàlez - Veclus, S.L.
Motivació:
Rehabilitació
Promotor/propietari:
Foment Ciutat Vella, S.A./ Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona