Pend: prop_34:

Els treballs en aquesta intervenció es van centrar en dues àrees ben diferenciades, la primera, corresponent als voltants de la plaça de Sant Miquel i, la segona, a l’interior de l’edifici de l’Ajuntament, en el passadís de la planta baixa que transcorre paral•lel al carrer Font de Sant Miquel. El projecte arquitectònic d’arranjament de la plaça de Sant Miquel preveia la col•locació d’un nou paviment d’asfalt a la plaça i de lloses als seus voltants i la realització d’un seguit de rases per a la instal•lació de nous serveis. Així es van identificar un seguit de restes corresponents a diversos períodes i que es van englobar en cinc fases constructives.
La primera fase feia referència a l’ocupació en època antiga de l’entorn de la plaça de Sant Miquel, identificada a partir d’un mur localitzat en la rasa 7 de dins l’edifici de l’Ajuntament i al seu corresponent nivell d’amortització (fase II). Des del punt de vista arquitectònic es tractava d’un mur amb un aparell força rudimentari, propi de les edificacions d’època tardana (segles V i VI dC.), tot i que la manca de dades estratigràfiques no va permetre determinar de manera fiable el moment de fundació. Pel que fa a la cronologia, només es va poder afirmar que va quedar colgat entre els segles IX i XI. No es va poder determinar la funcionalitat del mur.
De la segona fase (segles IX-XI), es van identificar els estrats que amortitzaven el mur en l’excavació del carrer Gegants i la darrera filada d’una estructura aïllada i molt malmesa que s’assentava en una capa d’argila que probablement hauria funcionat com un paviment. També es documentaren dos rebliments de terra, dels quals tan sols se’n va poder excavar una part, proporcionant materials datats entre els segles IX-XI.
De la tercera fase, datada de l’època moderna (segle XVIII- 1era meitat del segle XIX), es van documentar un seguit d’estructures descobertes parcialment a les rases efectuades davant la façana sudoest de l’Ajuntament. D’aquestes es coneixia bé el moment en què es van enderrocar, l’any 1868, amb motiu de la remodelació de l’Ajuntament i l’obertura de l’actual plaça de Sant Miquel. Però no va ser possible determinar-ne el moment de construcció d’una manera fiable, ja que no es van localitzar nivells arqueològics intactes associats a les restes. En aquest indret tots els estrats estaven molt remoguts a conseqüència de la gran quantitat de serveis trobats sota les voreres. Així mateix es van considerar d’aquest període unes estructures localitzades en l’excavació dels carrers que circumden la plaça de Sant Miquel. Aquí, es van documentar les alineacions de les façanes corresponents a les illes de cases enderrocades l’any 1960 per ampliar la plaça i construir el nou edifici d’oficines de l’Ajuntament. Aquestes cases s’haurien aixecat al segle XVIII.
La quarta fase data de la segona meitat del segle XIX, entre el 1868 i el 1960, i s’emmarcà en el context de canvis urbanístics que va patir el centre de la ciutat a mitjan segle XIX i que van suposar, entre d’altres, l’enderroc de l’església de Sant Miquel. Durant aquest període es van fer un seguit de reformes interiors a totes dues vivendes, així com clavegueres que es van localitzar de forma dispersa al llarg de la intervenció, i també la fonamentació de l’edifici de l’Ajuntament, que corresponia a les reformes d’ampliació fetes a partir de mitjan segle XIX.
La darrera fase documentada (cinquena) corresponia a l’enderroc de totes les estructures descrites, situades als voltants de la plaça de Sant Miquel abans d’aixecar-hi l’edifici nou de l’Ajuntament l’any 1960.