Pend: prop_34:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0328.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0328, amb data de gener del 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
L’estructura defensiva, en aquest cas dos refugis separats i possiblement destinats a anar units, estava ubicada dins l’illa definida pels carrers Aragó, Viladomat, Consell de Cent i Calàbria.
La primera estructura defensiva es basava en una galeria de 74 m. de llarg que travessava les actuals finques 175, 173, 171, 169 fins la 161-167.
L’accés estava ubicat a la cantonada entre els carrers Aragó i Viladomat, davant el núm. 175-177. Aquest accés amb quatre trams d’escala fent ziga-zaga salvava un desnivell de 13 m. A l’alçada del núm. 161-167, on a l’època existia un carreró hi havia un pou de ventilació de la galeria.
De la segona galeria sembla que només hi havia l’accés excavat en el moment de fer els plànols. Estava ubicat a la confluència entre els carrers Consell de Cent i Viladomat, davant el núm. 147. S’arribaren a construir tres trams d’escala que salvaven un desnivell de 3 m.
Segons els plànols els túnels feien al voltant d’1 m. d’ample per 2’10 -2’30 d’alt als accessos, i 1’40 m. d’ample per 2 m. d’alt a l’interior de la galeria, on comptava, a més amb banquetes laterals d’obra a una o dues bandes depenent del sector.