Descripció:

L’illa delimitada pels carrers de Sant Rafael, Sant Jeroni, Sant Martí i Cadena s’originà a partir de les urbanitzacions produïdes al Raval durant la primera meitat del segle XIX.

-Sant Rafael, 19
L’edifici, emplaçat a la cantonada dels carrers Cadena i Sant Rafael, s’assenta sobre l’antic hort de l’Hospital de Santa Creu. Aquest va quedar dividit en diferents parcel•les entre els anys 1839 i 1840. Joaquim Puigdollers, aleshores propietari de la finques dels carrers Cadena, núm.14 i Sant Rafael, núm. 19-21, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1839, sota la direcció del mestre d’obres Josep Fontseré. Si bé les obres de construcció foren autoritzades per l’Ajuntament, el projecte constructiu no va ser executat. Poc després, el 1840, Puigdollers va cedir el solar del carrer Sant Rafael, núm. 19, a Bonaventura Delger. Aquest va endegar la construcció de l’edifici objecte d’estudi a partir del plànol de Francesc Ubach. La seva façana principal (c/ Sant Rafael, núm. 19) presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb set obertures en cadascun d’ells.

-Sant Rafael, 21
L’edifici, emplaçat a la cantonada dels carrers Cadena i de Sant Rafael, s’assenta sobre l’antic hort de l’Hospital de Santa Creu. Aquest va quedar dividit en diferents parcel•les entre els anys 1839 i 1840. Joaquim Puigdollers, aleshores propietari de la finques dels carrers Cadena, núm.14 i Sant Rafael, núm. 19-21, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1839, sota la direcció del mestre d’obres Josep Fontseré. La seva façana principal (c/ Sant Rafael, núm. 19) presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb dues obertures en cadascun d’ells.

-Sant Rafael, 23
Les primeres notícies històriques versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVI i XIX i no pas del seu procés constructiu. Tal vegada, Josep Nogués, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1842, sota la direcció del mestre d’obres Antoni Valls. La seva façana principal (c/ Sant Rafael, núm. 23) presentava sis nivells d’alçat (pb + 5p) amb sis obertures en cadascun d’ells.

-Sant Jeroni, 9
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVI i XIX. Antoni Planas, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1829, sota la direcció de Josep Domínguez. La seva façana principal (c/ Sant Jeroni, núm. 9) presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb cinc obertures en cadascun d’ells. Els darrers pisos són una addició posterior al projecte original(?).

-Sant Martí, 2
Les primeres referències documental versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVI i XIX. Josep Antoni Bros, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1828, sota la direcció de Josep Pedrerol. La seva façana principal (c/ Sant Martí, núm. 2) presentava cinc nivells d’alçat (pb + ent + 3p) amb set obertures en cadascun d’ells.

-Sant Martí, 4
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVI i XIX. Manuel Martí, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1829, sota la direcció del mestre d’obres Bernat Pou. La seva façana principal presentava sis nivells d’alçat (pb + ent + 4p) amb dues obertures en cadascun d’ells.

-Sant Martí, 6
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVI i XIX i no pas del seu procés constructiu. Tal vegada, Jacint Torner, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1832, sota la direcció del mestre d’obres Josep Gelabert. La seva façana principal presentava sis nivells d’alçat (pb + ent + 4p) amb dues obertures en cadascun d’ells.

-Sant Martí, 8
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVI i XIX i no pas del seu procés constructiu. Tal vegada, Josep Cerdà, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1830, sota la direcció del mestre d’obres Salvador Rossinyol. La seva façana principal presentava sis nivells d’alçat (pb + ent + 4p) amb dues obertures en cadascun d’ells.

-Cadena, 14
Les primeres notícies històriques versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVI i XIX. Joaquim Puigdollers, aleshores propietari de la finques dels carrers Cadena, núm.14 i Sant Rafael, núm. 19-21, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1839, sota la direcció del mestre d’obres Josep Fontseré. A poc després, el 1840, Puigdollers va cedir la propietat del carrer Cadena, núm. 14, a Bonaventura Delger. La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb tres obertures en cadascun d’ells.

-Cadena, 16
Les primeres notícies històriques sobre la finca versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVI i XIX. Miquel Capdevila, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1828, sota la direcció del mestre d’obres Bernat Pou. Poc després, Capdevila va demanar permís per addicionar un quart pis a partir del plànol del mestre d’obres suara citat. Tal vegada, s’hi van realitzar obres de reforma l’any 1832 mitjançant la traça del mestre d’obres Joan Valls. La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + ent + 3p) amb tres obertures en cadascun d’ells.

-Cadena, 18
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVI i XIX. Manuel Martí, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1828, sota la direcció l’arquitecte Jacint Torner. Poc després, Martí demanar permís per afegir un quart pis mitjançant la traça de l’arquitecte suara citat. La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb tres obertures en cadascun d’ells.