Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 1179.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 1179 amb data de febrer del 1939, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
El refugi es troba emplaçat a l’Avinguda de Francesc Layres, actualment l’Avinguda del Paral•lel, cantonada amb el carrer Lleida.
Aquesta es basa en dues galeries, que, segurament, havien estat dissenyades per acabar unides. A la primera s’hi accedeix des de l’Avinguda del Paral•lel, es basa en un túnel d’uns 42 m. de llargada, 1,30 m. d’amplada i una alçada de 2,10 m. que finalitza en un pou de ventilació. La segona s’inicia al carrer Lleida, amb 29 m. de llargada, entre 0,80 i 1,80 m. d’amplada i una alçada màxima de 2,45 m. acaba, com la primera, en un pou de ventilació.
Ambdues compten amb una entrada situada al carrer corresponent i que utilitza angles rectes per tal de proporcionar una major seguretat. La primera salva un desnivell de 11,80 m. mentre que la segona porta a una galeria de 12,30 m. de profunditat.