Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl
Són escasses les referències documentals sobre el procés edificador de la finca objecte d’estudi, a més les primeres notícies històriques versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVIII i XIX. Tanmateix, Quirze Morros va sol•licitar permís per a reformar l’edifici preexistent del segle XVI -tal com s’evidencia al mur oriental de la planta baixa- l’any 1787 (addició d’un tercer pis i reorganització de les finestres). La seva façana principal presenta quatre nivells d’alçat (pb + 4p) amb tres obertures en cadascun d’ells; cal destacar la fornícula encastada al frontis del carrer Capellans, núm. 16 (sense cap element escultòric).
L'edifici es troba emplaçat en una zona residencial alt-medieval coneguda com a Vilanova dels Arcs (propera al nucli de l'antiga ciutat de Barcelona), i per tant en una àrea urbana poc afectada per les transformacions que van generar l'obertura de la Via Laietana o bé l'enderroc del carrer de la Corríbia en el decurs del segle XX. L'actual finca s'ha configurat a partir de l'agrupació i disgregació de diferents estructures edilícies entre els segles XIII i XVIII. En efecte, les cales muràries evidencien diferents unitats constructives:
-Aqüeducte romà
Troballa de dos pilars, secció d'un d'ells i canalització.
-Època alt-medieval
No s'han localitzat restes de paredat en alçat d'aquest període (concretament de l'etapa de formació de la Vilanova dels Arcs). Tal vegada, s'efectuà l'ocupació constructiva de l'espai de la finca.
-Segles XIII-XIV
Localització d'uns arcs a la planta baixa i d'una finestra coronella al primer pis corresponents a l'antic Hostal d'en Garcia o Hostal del Lleó.
-Segle XV
Ocupació de les Escoles Majors de la Ciutat l'any 1438. Adequació de l'espai per a nous usos (1438-1452/1481).
-Segle XVI
Residencia del canonge Joan Andreu Sorts (1481). Són d'aquesta cronologia la finestra cinccentista del pis principal i alguns arcs del sector més meridional de la planta baixa.
-Segle XVII
Adquisició de les propietats veïnes per Joan i Vicenç Sabater (1636-1700), i configuració del pati del pis principal (ocupades originàriament per tres habitatges).
-Segle XVIII
Reedificació de l'edifici l'any 1716 (aquest amenaçava ruïna com a conseqüència de la Guerra Successió). Realització de diferents obres de reforma entre el 1735 i 1792 (reordenació d'obertures, rehabilitació del ràfec i de la teulada, etc.).
Segle XIX
Addició d'un tercer pis i execució de l'estucat del paredat sota la direcció del mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró (1874) i obertura de l'accés meridional (1891).
Segle XX
Adequació dels espais interiors de l'habitatge (instal·lació d'una escola i d'un comerç).
Aquesta Intervenció no té documentació adjunta
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/1180
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona