Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció s’ubicava dins dels predis afectats per l’obertura de la porta Cambó i adjacents, i es va anar produint en diferents fases. A la vegada el tipus d’actuació arqueològica variava en funció de l’impacte urbanístic que patís la zona. D’aquesta manera, en alguns solars es tractava de realitzar rases o cales (Álvarez de Castro, Giralt el Pellisser, Arc de Sant Cristòfol), en altres es va obrir en extensió, (Edificis amb accés des del carrer Mestres Casals i Martorell ) i per últim, en una zona es va rebaixar només les àrees dels pilotatges i de les corresponents riostes (Gombau 1-3). Malgrat això, es va poder establir la següent seqüència cronològica de més antic a més recent:
• Món romà: època baix imperial i tardoromana (III-VII). Aquest període està caracteritzat principalment per l’ús de la zona com a necròpolis. La distribució espacial dels enterraments documentats delimitava una zona que s’ubicava a prop dels carrers Álvarez de Castro i Giralt d’en Pellisser estenent-se cap al carrer Gombau, sense arribar al carrer Fonollar o al carrer Mestres Casals i Martorell. També es van trobar altres tipus de restes que ens permeten deduir un ús diferent de la zona, més relacionat amb activitats qüotidianes i agrícoles (pous, restes de murs i sitges).
• Època medieval (IX-XV). D’aquesta època es va. diferenciar dos moments: Alt medieval (IX-XII) i Baix medieval (XIII-XV), que quedaven reflectits dins del registre arqueològic. Dels segles IX-XII es va detectar un clar augment de les estructures relacionades amb activitats econòmiques, concretament amb l’agricultura (sitges) i alguna estructura relacionada amb l’inici de l’urbanisme a la zona, ja a l’entorn del segle XIII. En el segon moment, es va trobar un urbanisme establert i clarament relacionat amb la instal•lació del convent de Santa Caterina, que es dibuixava a partir dels diversos murs baix medievals documentats i de la definició d’algun casal amb l’accés des del carrer Mestres Casals i Martorell que ja estaria traçat en aquella època.
• Època moderna (XVI-XVIII). Continua la urbanització, apreciant-se una major pressió demogràfica de la zona, sobretot, al segle XVIII, que es tradueix amb una compartimentació dels espais entre murs i l’augment considerable de dipòsits i estructures relacionades amb la recollida d’aigües netes i residuals: pous, dipòsits, clavegueres i fosses sèptiques. A la vegada, a la zona del carrer Mestres Casals i Martorell es va documentar una estructura identificada com a una galeria subterrrània o fresquera, amortitzada amb material del segle XVII. Per altra banda, les restes de material ceràmic i certs enterraments van permetre confirmar que algunes zones de la intervenció podrien estar formant part del recinte del convent de Santa Caterina, possiblement de la zona d’horts i corts d’animals. Cal destacar d'aquesta època, l'excavació de cinc enterraments amb calç a la zona de Gombau. Aquests es trobarien dins dels límits del convent, a la zona d'horts. Es va poder determinar per la ceràmica documentada que es situaven en el segle XVII. L'ús de la calç era típic en els casos de morts per malalties infeccioses. En el segle XVII, concretament al 1651, es documentà un brot de pesta que va afectar la població barcelonina.
• Època contemporània (XIX-XX). És el moment de l’obertura del carrer General Álvarez de Castro (primera meitat del S.XIX) i de la construcció dels grans edificis. A més, s'observa com la construcció del mercat de Santa Caterina al S.XIX marca l’ús comercial de moltes de les plantes baixes del carrer Giralt el Pellisser a mitjan S.XIX.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1275
Data final de la construcció de l'església gòtica del convent de Santa Caterina, segons la historiografia.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1243
Construcció del nou convent de l'orde dels predicadors Santa Caterina.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1835
Assalt i incendi del convent.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1837
Enderrocament del convent.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1844
Inici de la construcció del mercat de Santa Caterina o d’Isabel II.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/117
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona