Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0521.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0521 amb data de juliol del 1937, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria”.
El refugi es localitza al carrer d’en Grassot, en el que antigament eren els números 131 – 139, i que en l’actualitat correspondrien als edificis 89 - 97.
Aquesta estructura defensiva es basa en dues galeries, dissenyades per anar unides, però que en el moment en que es varen documentar encara no s’havien acabat, de manera que als plànols apareixen separades.
La primera es basa en una galeria de aproximadament 45 m. de llargada, 1,60 m. d’amplada i 1,85 m. d’alçada. Aquesta comença a l’interior del número 97 del carrer d’en Grassot amb un passadís recte en direcció al mateix, fent un gir abans d’arribar-hi per tornar paral•lel al primer i després continuar direcció al sud. La segona és una galeria de 8 m. de llargada, amb una amplada de1,25 m. i una alçada de 1,70 m. Aquesta comença al carrer d’en Grassot, davant del número 89, avança en direcció oest per sota d’aquest edifici, quedant doncs, paral•lela a la primera. Ambdues es troben a una profunditat de 9,60 m.