Descripció:

En la present intervenció es documentà l’evolució de dos habitatges pertanyents al barri del Pi des d’època medieval. No obstant, aquesta investigació estigué sotmesa a una limitació relativa a la cota final d’excavació, que sovint fou insuficient per a poder observar la seqüència estratigràfica completa. A aquesta circumstància cal afegir l’alt grau de destrucció sofert en el sector del forat per a l’ascensor arrasat com a conseqüència de la construcció d’un aparcament soterrat, que impedí explicar el context en el qual es formaren les restes d’època romana.
Malgrat aquests inconvenients, es pogueren evidenciar diverses estructures que pertanyen a quatre fases d’ocupació:
Època romana. Segles I - III dC.
Les restes arqueològiques observades (murs en un estat de conservació molt precari) es van relacionar amb un establiment fora muralles en el context de la fundació de la ciutat romana de Barcino. La cronologia dels materials recuperats recolzaven la hipòtesi d’un assentament de curta durada, ja que tant les estructures relacionades amb el funcionament dels diferents àmbits com els retalls que destruïen aquestes edificacions pertanyien a la mateixa forquilla cronològica.
Època medieval. Segles XIII – XIV.
Es documentaren dues estances pertanyents a la casa del carrer Cecs de la Boqueria, 8. Es va assenyalar el precari estat de conservació dels elements estructurals i dels estrats associats que les configuraven. Dins l’àmbit 2, s’exhumaren les restes d’un dipòsit probablement destinat a l’emmagatzematge de gra. Les altres estructures feien referència al manteniment i arranjament dels espais ocupats, sobretot els retalls farcits amb abundant material constructiu.
Pel que fa a l’àmbit 3, pertanyent a la finca del carrer Banys Nous, 11, presentava les restes d’un dipòsit i d’una conducció d’aigües. Es desconeixia, no obstant, si les aigües d’aquesta canalització desaiguaven en aquesta finca o comunicaven amb les cases veïnes. Tampoc hem pogut observar altres estructures relacionades amb l’explotació de l’aqüífer, fenomen ampliament desenvolupat en el període conseqüent.
Època baixmedieval. Segles XV – XVI
El quarter de Santa Maria del Pi viu durant el segle XV un moment d’expansió econòmica i demogràfica, un fet que motivà la realització d’una ambiciosa política d’obres públiques. En aquest context es desenvolupa a l’àrea de la present intervenció un petit espai orientat a l’explotació de l’aigua, no sabem si únicament amb finalitats agrícoles o potser amb una destinació més lúdica.
Malauradament, l’estat de conservació de les restes fou desigual. L’ocupació moderna arrasà quasi completament els nivells dels segles XV i XVI a la finca del carrer Cecs de la Boqueria. Els únics testimonis pertanyents a aquest moment foren alguns retalls probablement relacionats amb processos constructius.
L’espai de la part més interior de la casa del carrer Banys Nous, 11, mostrava un conjunt arquitectònic relacionat amb l’aprofitament de l’aigua. Es documentà la presència d’un pou amb la particularitat de tenir la planta ovalada. Inicialment, l’aigua del pou era emmagatzemada en un dipòsit que fou remodelat amb posterioritat. Aquest fet va comportar la seva reducció. Coincidint amb aquest moment, l’aigua era extreta del pou mitjançant un graó realitzat sobre un dels murs que constitueixen la seva caixa. A continuació era redistribuïda a través d’una arqueta ciclòpia i una conducció bastida amb dos murs menors, acabats minuciosament amb un arrebossat interior i una solera de rajoles.
Època moderna.
En aquest període la construcció de palaus pertanyents a famílies amb un alt poder adquisitiu reforça el caràcter residencial i potser exclusiu del quarter del Pi. No obstant, tot mantenint el seu caràcter ambivalent, en el barri moltes cases del recinte emmurallat medieval eren ocupades per més d’una família que compartien alguns serveis com la cuina, el pou o el safareig. També hi ha propietaris que uneixen finques veïnes adquirides al llarg del temps, i d’altres que subdivideixen grans cases per percebre lloguers o censos.
Aquest fenomen concordà amb les compartimentacions dels habitatges evidenciats en aquesta fase. Restà per interpretar la funció de les habitacions posades al descobert i la reforma que va comportar la possible inutilització d’una part de l’àmbit 3, tot convertint-lo en el 2, mitjançant la col•locació d’unes escales. Cal tenir present que com a conseqüència de la densificació del teixit urbà, l’espai edificable era molt preuat. Per aquesta raó sobta la mutilació parcial d’aquest lloc. En conseqüència, sembla més probable relacionar l’arranjament amb un canvi funcional que no va deixar testimonis arqueològics.
Època contemporània. Segles XIX – XX.
La finca objecte d’aquest estudi, va ser fruit d’un canvi en el model constructiu. Des de finals del segle XIX, moment al qual pertany la documentació més antiga de l’edifici, la finca havia romàs dividida en dos habitatges; amb la particularitat que, tal i com els textos recullen, compartien un pati interior que disposava d’un pou. No fou fins principis del segle XX que es produeix la unificació d’aquest espai a través d’una reforma constructiva profunda, mitjançant l’eliminació de totes les subdivisions internes i la col•locació de columnes com a elements complementaris de sustentació de l’edifici. A aquest moment també es correspon la transformació de tota la xarxa de clavegueram, de la qual hi ha constància arqueològica.
Una altra constatació arqueològica de les remodelacions es troba relacionada amb la construcció d’una nova línia de façana a la finca número 8 del carrer Cecs de la Boqueria. Probablement, a més de l’eliminació dels edificis medievals, aquest canvi urbanístic va tenir com a conseqüència la regressió de l’antiga línia de façana medieval en tot el carrer amb l’objectiu d’augmentar la seva amplada.