Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl
La finca núm. 12 del carrer Valldonzella de Barcelona estava situada en el districte de Ciutat Vella, i més concretament en l’extrem més septentrional del barri del Raval. En una zona d’ampli recorregut històric propera a l’extrem nord de la muralla medieval del segle XIV, on es localitzaven grans centres assistencials i conventuals (la Casa de Caritat, la casa de la Misericòrdia, la Cartoixa de Montalegre…), per una banda, i industrials, per l’altra. La finca objecte d’estudi delimitava amb els carrers Verge (nord), Valldonzella (est), Tallers i plaça de Castella (sud), Torres i Amat i passatge de Sant Benet (oest). Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVI i XX. El conjunt arquitectònic va ser construït al segle XIX en un solar ocupat per dues antigues cases i un pati contigu a l’hort del convent de Valldonzella. Així doncs, el 12 de novembre de 1850 Ramon Guix i Espanyol va establir al fabricant de productes químics Salvador Viñas i Pujol dues cases del carrer suara citat (probablement del segle XVI). Poc després, el 1851, Viñas i Pujol, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a reedificar les cases preexistents, sota la direcció de l’arquitecte Josep Buxareu. L’any 1903 es van construir uns coberts industrials al pati interior del solar.
La finca estava conformada per sis estructures edilícies disposades entorn a un pati central (nexe unió). A més, tenien diferents tipologies i usos (habitatges i magatzems):
COS 1
Construcció situada a l’extrem més oriental de la parcel•la. Es tractava d’un edifici d’habitatges entre mitgeres de planta irregular, lleugerament trapezoïdal, amb façana al carrer Valldonzella. La seva façana principal presentava quatre nivells d’alçat (pb + 3p) amb tres obertures en cadascun d’ells. Les seves característiques edificatòries eren pròpies de l’arquitectura civil barcelonina de la segona meitat del segle XIX.
COS 2
Construcció situada al sud de la parcel•la. Es tractava d’un edifici entre mitgeres amb façana a l’interior de solar, de planta baixa, pis i terrat transitable. La façana s’organitzava a partir de les obertures (galeria vidriada al pis superior i dos finestres a la planta baixa). Són escasses les dades sobre l’interior de la planta pis, així com de la seva relació edilícia entre el Cos 1 i el Cos 2. A nivell de planta baixa s’observa l’existència d’una arc carpanell tapiat i la coberta originària amb forjat de bigues de fusta de secció rectangular amb llates i maons formant solera. Tal vegada, aquest edifici era l’antiga cavallerissa.
COS 3
Construcció situada al sector meridional del solar. Es tractava d’un edifici allargassat, lleugerament trapezoïdal, de planta baixa, pis i coberta d’una vessant vers el pati interior. La seva façana s’organitzava a partir de les obertures (cinc per cada nivell d’alçat; d’arc escarser de maó massís i disposat en sardinell a la planta baixa). A l’interior, un únic espai sense compartimentar i forjat de bigueta metàl•lica amb taulons (llates) de fusta i paviment de ciment de pòrtland lliscat i buixardat. Les seves característiques edificatòries i materials emprats eren pròpies de principis del segle XX. Nogensmenys, l’edifici fou construït l’any 1903.
COS 4
Construcció situada al costat més occidental de la parcel•la. Es tractava d’un edifici trapezoïdal de planta baixa, pis (també soterrani) i terrat transitable. La seva façana s’organitzava a partir de les obertures (tres per cada nivell d’alçat). A l'interior, un espai diàfan amb una única compartimentació a l’angle sud-est (els envans eren de maó massís). Els forjats d’aquest ras de planta estava fet a base de bigues de fusta de secció rectangular amb revoltons d’obra.
COS 5
Es tractava d’una construcció de planta baixa, pis i terrat transitable, i tanca el pati per la seva part més septentrional. La façana tenia diverses construccions adossades: la xemeneia, una petita construcció (usada com a despatx)… A més, ha sofert diverses modificacions internes com, per exemple, les comunicacions espaials entre les plantes i el terrat. A l’interior, forjat amb bigues de fusta de secció quadrada i revoltons d’obra; algunes reforçades amb taulons col•locats de cantell.
COS 6
Edifici de planta rectangular formada d’un únic nivell amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. A l’interior, bigues de fusta amb llates i maons. Aquesta construcció datava de 1903.
La xemeneia estava situada a l’extrem nord-occidental del pati. Obrada amb totxo massís (col•locat de pla) i de secció rectangular, la xemeneia era d’estructura senzilla: base quadrangular en degradació cap al fumeral. Tal vegada, va ser construïda poc abans de 1903.
Aquesta Intervenció no té documentació adjunta
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/1153
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona