Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0665.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0665 amb data de març del 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
El refugi es pot situar al carrer de Ventura Plaja, sota els edificis número 10 a 24, segons el pla urbanístic de l’època, que actualment es trobarien al mateix carrer entre Carreras i Candi i Torns.
Aquest es basa en una galeria de forma rectangular, el costat més llarg de la qual mesura, aproximadament 30 m., essent el més curt de 15 m. L’amplada i alçada de les galeries varia segons la zona, tenint una amplada màxima de 1,70 m. i una mínima de 1,20 m.; mentre que la major alçada és de 2,65 m. i la menor és de 1,75 m. Per a entrar-hi s’hi troben dos accessos, el primer fa un petit revolt i segueix amb una rampa d’escales fins a la cantonada situada a la banda esquerra del rectangle format per la galeria; el segon es troba situat a la banda oposada, és a dir, a la cantonada dreta de la galeria. Ambdues salven un desnivell màxim de 12,77 m.
A banda, el refugi compta amb un botiquí que es localitza al centre del passadís superior d’aquest, i amb un pou de ventilació que es troba a una petita galeria que surt del costat curt dret de l’estructura defensiva.